Torna la festa del 12 d'octubre amb la càrrega d'himnes marcials, ferralla militar, banderes agitades al vent, fervor patriòtic i un imaginari trufat de nostàlgies imperials. No és estrany que Pedro Sánchez arribi a sentir-se una mica incòmode en un clima que afavoreix les salves d'esbroncades, els xiulets indignats, que et voti Txapote, oé, oé. També a Zapatero li xiulaven les orelles cada cop que es deixava caure per l'esdeveniment. Aleshores l'acusaven de flirtejar amb ETA i encoratjar el nou Estatut. A Sánchez li retreuen les seves errades amb EH Bildu i la seva disposició a l'amnistia. La història es repeteix, primer com a tragèdia i després com a disbarat.

[Lee aquí esl artículo en castellano de Jonathan Martínez]

Per a la dreta espanyola, la Festa Nacional no és més que la segona volta de la manifestació celebrada l'altre dia a Barcelona, ​​tots contra l'amnistia, la pirotècnia vermella i els crits etílics, Puigdemont a la presó, oé, oé. Per si no n'hi hagués prou, el Partit Popular Europeu ha reclamat a Brussel·les que s'avortin les mesures de gràcia. L'eurodiputat Javier Zarzalejos, delegat d'Aznar a les negociacions amb ETA a Zuric, ha volgut traslladar "un missatge d'impunitat zero". Es refereix al delicte de malversació perquè vol clavar la dent als antics alts càrrecs de la Generalitat.

De sobte, en mirar l'actualitat informativa, he recordat un fil llunyà que dona sentit al concepte d'impunitat i que implica el PSOE primer i el PP després. El gener del 2009, quan el Govern d'Israel acabava de posar fi als bombardejos de l'Operació Plom Fos, la ministra d'Exteriors Tzipi Livni va revelar que havia mantingut una conversa amb Miguel Ángel Moratinos. Espanya s'havia compromès a restringir la jurisdicció dels tribunals a la indagació de delictes de genocidi. Aleshores, l'Audiència Nacional estava investigant l'exministre israelià de Defensa per la matança de catorze civils a Gaza.

Va caldre esperar que caigués Zapatero. El 2014, amb Rajoy a bord de la Moncloa, la majoria parlamentària del Partit Popular es va carregar de cop la Llei orgànica 6/1985, del Poder Judicial, i va clavar un cop mortal contra la jurisdicció universal. Mitjançant una disposició transitòria, els populars ordenaven sobreseure les causes obertes. L'Audiència Nacional, per exemple, va haver d'arxivar les seves indagacions contra Benjamin Netanyahu per l'assassinat de nou activistes turcs que portaven ajuda humanitària a Gaza. Al primer ministre israelià li atribuïen un delicte de lesa humanitat, detenció il·legal, deportació i tortura.

Els pròxims dies, quan els atacs aeris sobre Gaza prenguin forma d'incursió terrestre, els embolics de l'opereta parlamentària espanyola ens semblaran insignificants, gairebé frívols, i la dreta carpetovetònica repetirà fins a l'esvaïment els seus udols contra la impunitat. “Treu-te d'aquí, que em guixes”, li va dir la paella al cassó.