Les conclusions de la Fiscalia en el tram final del judici al Tribunal Suprem no han decebut. La virulència dels al·legats i les referències al "cop d'estat" que s'hauria intentat dur a terme a Catalunya la tardor del 2017 han recordat la bel·ligerància d'altes instàncies de l'Estat contra el procés. El lèxic emprat pels excel·lentíssims senyors Zaragoza, Moreno i Cadena, i l'excel·lentíssima senyora Madrigal és propi de la dialèctica franquista, i esdevé la millor prova de la no-normalització democràtica del poder judicial.  

"Va ser un cop d'estat", "insurrecció", "alçament". Expressions que es pronuncien en una sala del Suprem, però que també es van escoltar fa uns mesos a la plaça de Colón de Madrid, quan els partits de la dreta espanyola, el PP Ciutadans i Cox es van reunir per intentar desestabilitzar el govern de Pedro Sánchez. Aquella trobada va estar farcida d'expressions similars: "traïdors a la pàtria", "punyalada per l'esquena" (la que hauria comès l'executiu socialista pactant amb l'independentisme) o "l'anti-Espanya". La Fiscalia s'alinea clarament amb els sectors que exigeixen càstig despietat. Per això, l'acusació popular elogia l'argumentari fiscal. Al final del judici, la Fiscalia i Vox es fonen en una abraçada i els fiscals s'afegeixen a la plaça Colón. La sentència dirà si hi han arribat tard.  

Durant mesos, veus autoritzades -a Catalunya i a l'Estat- han nodrit l'esperança que la Fiscalia modificaria les seves acusacions en el moment de les conclusions. Els qui així ho esperaven han quedat desmentits. No només no hi ha hagut cap variació respecte al moment inicial sinó que el to s'ha endurit. Sí que hi ha hagut matisos en la posició de l'Advocacia de l'Estat, tot i mantenir el gravíssim delicte de sedició.  

El vocabulari i el to són els que assenyalen el grau de bel·ligerància, sovint més que les acusacions estrictes. Finalment, no es pot obviar el context en què els fiscals fan les seves conclusions. En aquest cas, cal consignar que hi ha només unes poques hores de temps entre les referències del fiscal Zaragoza al "cop d'estat" i la decisió del Suprem de paralitzar, com a mesura cautelar, l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos. 

En el cas del Valle, no es tracta d'una sentència sobre el fons del tema, que s'espera en breu, però sí que delata un "lapsus" quan es refereix a Franco com a cap de l'Estat des de l'1 d'octubre del 1936, quan els seus companys d'armes el van entronitzar com a cap suprem. El govern legítim d'Espanya era en aquell moment el de la República, i així va ser fins a l'abril del 1939. Però pel Suprem, Franco és cap d'Estat des dels primers mesos de la guerra i potser veu més rebel·lió l'octubre del 2017 que l'octubre de 1936. Un règim, el franquista, per cert, que va dur a molts processats que s'havien oposat a l'alçament a caure davant del piquet d'afusellament, com a culpables d'"auxili a la rebel·lió militar". Eren els tribunals franquistes els qui decidien qui s'havia rebel·lat.