Portem prop d’un any i cinc mesos des de que el president Mas va agafar les regnes del país, i sense estridències, l’executiu ha anat abonant el terreny per a la consecució d’un nou i millor sistema de finançament per Catalunya que acabi amb el dèficit fiscal al que estem sotmesos. Aquesta última setmana l’executiu va rebre l’informe sobre el pacte discal de mans del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica (CAREC) que ratifica el posicionament majoritari del Parlament i el del Govern. L’informe és clar: remarca la necessitat de sortir de la LOFCA i tenir la clau de la caixa. Només cal mirar la composició del CAREC, amb destacats membres de diferents sensibilitats polítiques, econòmiques i socials per entendre la profunditat d’aquest pronunciament unànime.

Ens hem trobat i trobarem dificultats en aquest procés davant de l’Estat espanyol, que ningú ho dubti. Però hi ha moments que conviden a l’optimisme i que cal recordar: El passat 31 de gener agents econòmics i socials del país  com Foment del Treball, l’Institut Agrícola de Sant Isidre, l’Ateneu Barcelonès, UGT i Comissions Obreres van tancar files en defensa del pacte fiscal. Va ser un acte de gran responsabilitat social i política perquè ens hi va la nostra viabilitat com a país i la pervivència del nostre estat del benestar.

I en l’àmbit polític, després d’aprovar per ampla majoria en comissió les conclusions de com ha de ser el nou model basat en el concert econòmic, el president ha començat a reunir-se amb els principals partits catalans per explorar i teixir el consens d’aquesta legítima i raonable reivindicació en un marc polític i institucional. Les reunions no han acabat, el procés no ha fet res més que començar. Hem de fer pinya, perquè l’Estat espanyol no és proactiu ni es fa valedor d’aquesta causa. Seria una llàstima i tindria un punt d’incomprensible que, davant d’aquesta unitat dels agents econòmics i socials, el recent informe del CAREC i una majoria consolidada al Parlament; alguns partits no s’hi sumessin i en quedessin al marge. S’ha de traslladar aquesta ampla majoria social al Parlament per fer la proposta del pacte fiscal incontestable.

El PSC ja va votar a favor de que Catalunya tingués la clau de la caixa l’any 2005. Al PP no se li demana res diferent del que defensa el seu partit pels bascos i els navarresos. No demanem impossibles als uns i als altres. Demanem que, si tenen vocació de centralitat política i social, s’hi sumin i siguin actors, no espectadors, del pacte fiscal. Perquè aquesta serà la força del pacte fiscal, la força que el farà incontestable. I això depèn molt d’aquells, que a diferència dels agents socials i econòmics, encara no s’han sumat activament a aquesta causa.