La noia arrossega una maleta petita i porta shorts i samarreta blanca de tirants amb el lema I love BCN al pit. El noi carrega una motxilla a l’esquena i calça unes hawaianes. Porta ulleres de sol. Diríem que són parella, tot i que també podrien ser amics. Estan en un replà d’escala i van cap amunt, clarament estan a punt de prendre possessió de l’apartament turístic que han llogat. Ell mira endavant i somriu, està feliç. Ella, en canvi, ha mig girat el cap enrere: s’acaben de creuar amb una parella d’ancians que marxa de l’edifici carregant maletes grosses, i els observa amb un deix de culpabilitat a la mirada. El joc de colors de la il·lustració, viu i lluminós per on passen els turistes, i d’un blavós apagat per on baixen els ancians, fa la resta.

La gentrificació –paraula abstrusa i, per tant, políticament inservible– necessitava una imatge, i l’il·lustrador Andreu Zaragoza l’ha dibuixada per a The Barcelonian, “un projecte col·lectiu d’il·lustració que ret homenatge a Barcelona mitjançant les portades d’una revista inexistent”, segons que llegim a la descripció del seu compte d’Instagram. Una vegada més, l’art es fa polític i ens ajuda a explicar-nos. Continuarem aprofitant estadístiques, gràfics i papers acadèmics per explicar l’impacte brutal del lloguer turístic a les grans ciutats del món, però ara, a més, tindrem una imatge, un cop de puny a la cara, un resum immillorable. Que per què cal acabar amb els apartaments turístics? Doncs miri, per això.

No ens equivoquem, la parelleta de la il·lustració no en té la culpa, simplement fa ús de l’oferta disponible a la ciutat de destinació, igual que fem nosaltres quan viatgem. Si no hi hagués apartaments turístics aniria a un hotel o a una pensió, o a un càmping, és a dir establiments que no resten oferta per als locals i que, per tant, no impacten en el preu de l’habitatge. El problema no és la parelleta, sinó la legislació que ha permès la proliferació massiva d'aquest tipus d’oferta fins a convertir Barcelona en una ciutat literalment inhabitable: convido el lector a entrar a qualsevol plataforma i provar de trobar un pis de lloguer a la ciutat per menys de 1.000 € que no sigui un forat. On viuran els meus fills quan tinguin edat per emancipar-se? Com s’ho faran?

La portada de The Barcelonian s’ha fet viral la mateixa setmana que al Parlament de Catalunya s’ha votat la convalidació del decret del Govern que regula l’habitatge d’ús turístic. El text impulsat per la consellera Ester Capella és ambiciós i demostra que l'executiu d’ERC ha entès el problema. Tot i que en la tramitació parlamentària serà rebaixat per PSC o per Junts –o per tots dos alhora–, marca un camí que s’intueix irreversible: la reducció progressiva, però radical del lloguer turístic. La recent sentència judicial que reconeix el dret de les comunitats de veïns de vetar aquesta mena d’allotjaments als seus edificis també hi ajudarà. I la creixent opinió pública sobre el tema, també. Serà llarg i serà difícil, però el vent, per fi, comença a bufar en la direcció correcta.