Els confesso la meva debilitat per Aaron Sorkin, guionista de la mítica sèrie The West Wing i d'altres com ara The Newsroom. En aquestes darreres setmanes hem conegut el seu darrer treball a través de la plataforma Netflix, The Trial of de Chicago 7.

No penso fer intrusisme en el món dels crítics cinematogràfics, cadascú té els seus preferits. En una interpretació molt "sorkiniana" d'uns fets que es remunten a la dècada dels seixanta, quan un grup nombrós de manifestants que clamaven pel final de la guerra del Vietnam prop d'on es realitzava la convenció Nacional Demòcrata (1969) i una actuació policial molt discutible, set d'aquells manifestants van ser acusats de conspiració.

Sorkin tria el personatge més eixelebrat perquè impregni el procediment judicial singularment irregular del qual els americans han incorporat en tots els grans textos legals des de la Declaració de Virginia document redactat el 1776 i aprovat el 12 de juny de 1776 que proclama l'existència de drets inherents en tots els homes, inclòs el dret a rebel·lar-se contra un govern "inadequat". Aquest principi es trasllada a la Declaració d'Independència i a la Constitució Americana.

Quan l'acusació creu que ha trobat la frase incriminatòria per a demostrar la conspiració i li pregunta com pensaven rebel·lar-se, i amb una resposta serena, el suposat conspirador respon: no sé com ho fan en altres llocs, en el meu país ho fem votant cada quatre anys.

"Estàs acomiadat", deia un enorme cartell davant la Casa Blanca, completament tancada en el seu perímetre perquè ningú s'acosti als edificis que allotgen les principals autoritats del país.

Milers de persones van sortir als carrers dels Estats Units per celebrar la victòria electoral de Joe Biden després de cinc dies d'enorme incertesa que han mantingut el país amb el cor encongit. Durant aquests cinc dies no he deixat de pensar en la rebel·lió del vot. Uns pocs milers de vots dels estats clau han derrotat l'home que es creia que invencible, propietari de veritats absolutes que podia portar el món sencer a situacions de tensió perillosa.

"Temps per fer la mudança, Trump", deia el cartell d'una nena negra. Els Estats Units d'Amèrica tenen possibilitats d'oferir oportunitats a persones molt diverses ètnicament, culturalment, religiosament i en els darrers quatre anys ha governat (això si havent guanyat unes eleccions) un home que ha fet creure que els que eren com ell tindrien oportunitats, els diferents, no.

Groller, mentider, misogin, racista, provocador, ignorant, ha convertit la Casa Blanca en un indret tòxic per a la llibertat d'expressió i els drets humans.

"ByeDon", "Trump is over", "L'amor va guanyar a la por", cridaven els seguidors de Biden quan es va proclamar, finalment la seva victòria. I ara comença el més difícil de tot: no decebre les grans expectatives generades i apagar els odis encesos per Trump que segueixen actius en el cor dels seus seguidors, que són molts.

Cada quatre anys el vot de la jove musulmana d'un barri perifèric de Nova York val el mateix que el del multimilionari que vol seguir especulant com ho ha fet tota la vida el propi Donald Trump.

L'esperit de la Declaració de Virginia segueix ben viu. Biden és avui el signe de la revolta contra una determinada manera d'usar el poder. Bye Don.