El camí dels pressupostos comença a desbrossar-se, i la veritat és que ho fa sense que hi hagi lamentablement cap sorpresa. El guió que van escriure Aragonès i Sánchez per segellar la investidura a l’Estat va avançant. En això, Salvador Illa ha estat un fidel actor seguint el que li han dit que ha de fer. I en aquest teatre de la suposada estabilitat i d’intercanvi de cromos es troba la mare dels ous d’aquests pressupostos: l’endemà de la presentació de l’enquesta de condicions de vida elaborada per l’Idescat cap proposta de canvi que plantegi donar resposta real a unes dades que fa anys que es mantenen immutables dècima amunt o dècima avall.
La pregunta que haurien de contestar el president Aragonès i Salvador Illa és perquè si fa deu anys que aproximadament 1 de cada 4 persones a Catalunya viuen al llindar de la pobresa les propostes que fan es limiten a posar una mica més de diners aquí, concertar algun servei més allà i poca cosa més. Perquè segueixen apostant per un model absolutament fracassat. Parlar de política útil i limitar-se a pensar en les enquestes i les properes eleccions és contradictori per no dir hipòcrita. Perquè per les persones que viuen en la pobresa material severa segur que no és útil quan el 2015 parlàvem de menys 7 persones per cada 100 habitants en pobresa severa i el 2023 parlem de pràcticament 9 de cada 100.
Fa pocs dies es feia pública l’enquesta valors del CEO, i podíem extreure que per la ciutadania catalana un dels objectius pels propers 10 anys és combatre la pujada de preus o que hi ha una considerable majoria que considera que és necessari regular per llei els preus dels lloguers dels pisos. Però lluny d’això, i tot i no constar en cap paper enguany, el que plana sobre aquest acord és el Quart Cinturó, l’ampliació de l’aeroport i el casino més gran del sud d’Europa anomenat Hard Rock, les “merdes” de la Patronal i Foment del Treball.
Però permeteu-me que m’aturi un moment en el casino. Perquè el que està passant o més ben dit no passant és greu. Per què no hi ha l’informe ambiental que fa mesos que hauria d’haver-se presentat? O és que diu alguna cosa que no convé al relat negacionista dels grans defensors del macroprojecte? Seria poc honest per part d’ERC amagar les coses i seguir jugant amb el xantatge a les veïnes del Camp de Tarragona i les falses promeses de llocs de feina que fa deu anys que existeixen per acceptar un projecte depredador pel territori i precaritzador. O és que potser té por d’incomodar al seu soci prioritari i a Sánchez Llibre, consolidant el que ERC ha fet aquesta legislatura: inèrcia i indefinició constant.
“Els més expansius” l’any passat, “els més socials” fa alguns anys. I enguany, el lema que han trobat és “els més expansius i més socials”. Però com deia a l’inici si any rere any malgrat frases grandiloqüents la realitat de milers i milers de persones no es veu alterada, potser el govern s’hauria de preguntar què estan fent malament. Perquè si com ha dit la portaveu d’ERC avui “els pressupostos són la principal eina per plasmar les polítiques en realitat” el que deixa entre veure l’enquesta de condicions de vida és que les polítiques escollides no donen cap resposta estructural a les persones i es limiten a posar pedaços.
L’anunci de l’acord de pressupostos i la seva explicació primer part de Salvador Illa i després la vicepresidenta Laura Vilagrà ha evidenciat una enorme desconnexió d’aquells qui diuen “fer política útil” amb la realitat del país i la seva gent. Han enumerat xifres i més xifres sense cap mena de context ni explicació del perquè d’unes coses i no unes altres o del perquè X milions i no uns altres. De Salvador Illa no ens sorprèn, però ERC ha assumit la lògica i és el que a aquestes alçades de la legislatura és més preocupant: tenim un Govern desconnectat de la realitat del país.
La pregunta que haurien de contestar el president Aragonès i Salvador Illa és perquè si fa deu anys que aproximadament 1 de cada 4 persones a Catalunya viuen al llindar de la pobresa les propostes que fan es limiten a posar una mica més de diners aquí, concertar algun servei més allà i poca cosa més. Perquè segueixen apostant per un model absolutament fracassat. Parlar de política útil i limitar-se a pensar en les enquestes i les properes eleccions és contradictori per no dir hipòcrita. Perquè per les persones que viuen en la pobresa material severa segur que no és útil quan el 2015 parlàvem de menys 7 persones per cada 100 habitants en pobresa severa i el 2023 parlem de pràcticament 9 de cada 100.
Fa pocs dies es feia pública l’enquesta valors del CEO, i podíem extreure que per la ciutadania catalana un dels objectius pels propers 10 anys és combatre la pujada de preus o que hi ha una considerable majoria que considera que és necessari regular per llei els preus dels lloguers dels pisos. Però lluny d’això, i tot i no constar en cap paper enguany, el que plana sobre aquest acord és el Quart Cinturó, l’ampliació de l’aeroport i el casino més gran del sud d’Europa anomenat Hard Rock, les “merdes” de la Patronal i Foment del Treball.
Però permeteu-me que m’aturi un moment en el casino. Perquè el que està passant o més ben dit no passant és greu. Per què no hi ha l’informe ambiental que fa mesos que hauria d’haver-se presentat? O és que diu alguna cosa que no convé al relat negacionista dels grans defensors del macroprojecte? Seria poc honest per part d’ERC amagar les coses i seguir jugant amb el xantatge a les veïnes del Camp de Tarragona i les falses promeses de llocs de feina que fa deu anys que existeixen per acceptar un projecte depredador pel territori i precaritzador. O és que potser té por d’incomodar al seu soci prioritari i a Sánchez Llibre, consolidant el que ERC ha fet aquesta legislatura: inèrcia i indefinició constant.
“Els més expansius” l’any passat, “els més socials” fa alguns anys. I enguany, el lema que han trobat és “els més expansius i més socials”. Però com deia a l’inici si any rere any malgrat frases grandiloqüents la realitat de milers i milers de persones no es veu alterada, potser el govern s’hauria de preguntar què estan fent malament. Perquè si com ha dit la portaveu d’ERC avui “els pressupostos són la principal eina per plasmar les polítiques en realitat” el que deixa entre veure l’enquesta de condicions de vida és que les polítiques escollides no donen cap resposta estructural a les persones i es limiten a posar pedaços.
L’anunci de l’acord de pressupostos i la seva explicació primer part de Salvador Illa i després la vicepresidenta Laura Vilagrà ha evidenciat una enorme desconnexió d’aquells qui diuen “fer política útil” amb la realitat del país i la seva gent. Han enumerat xifres i més xifres sense cap mena de context ni explicació del perquè d’unes coses i no unes altres o del perquè X milions i no uns altres. De Salvador Illa no ens sorprèn, però ERC ha assumit la lògica i és el que a aquestes alçades de la legislatura és més preocupant: tenim un Govern desconnectat de la realitat del país.