La revista Science acaba de publicar un estudi que retrata a la perfecció l'efecte papallona. Una diminuta formiga està posant contra les cordes el rei de la selva a l'Àfrica. Sembla ben bé un guió del Rei Lleó. Els protagonistes: un arbre -les acàcies-, dues espècies de formigues -les guardianes i les cabudes-, els elefants i els lleons. I, a part, uns secundaris que són les zebres i els búfals.
Resulta que les acàcies, un arbre que es prodiga a la sabana, són un dels aliments preferits dels elefants. A les acàcies hi vivien fins ara les formigues guardianes, que el que feien era defensar l'arbre picant els animals que s'atansaven a menjar-se'l. D'un temps ençà, una formiga invasora, la cabuda, ha expulsat la guardiana de les acàcies. Un petit canvi que ha desencadenat la teoria del caos. A diferència de la guardiana, la cabuda no ataca els depredadors. I això està fent que els elefants estiguin devorant tots aquests arbres fins a fer-los caure. I el lleó què? Doncs la cosa és que les acàcies eren l'amagatall que feia servir el felí per acostar-se prou a la seva presa preferida, la zebra, i poder-la caçar in fraganti. Com que ara no té on parapetar-se, el lleó s'ha vist forçat a canviar de dieta. Ara caça búfals, o ho intenta, perquè ho ha de fer a cara descoberta.
Aquest és el resultat d'una minuciosa investigació feta a la sabana keniana. Però aquest efecte papallona és aplicable a l'actual situació política a casa nostra. La formiga guardiana que ha estat aniquilada és Ciutadans. I la desaparició del partit d'Albert Rivera ha desencadenat tot un moviment de peces que explica moltes de les actituds i canvis de parer que estem veient recentment a les files socialistes.
Fa uns anys, Cs era el guardià que oferia al PSOE el resguard necessari per a quan venien maldades. Però com les formigues guardianes, el partit taronja ha estat desnonat pels cabuts de la ultradreta. I a Pedro Sánchez no li ha quedat més remei que sortir a la intempèrie a caçar els vots independentistes. D'aquí la mutació del PSOE. D'aquí que aquells que fins no fa tant es tapaven el nas per fer veure que no ensumaven la ferum de les clavegueres de l'estat, ara parlin de Watergate.
Al seu llibre Tierra Firme, Pedro Sánchez reivindica el seu dret a canviar d'opinió. A dir gris on abans deia negre. Perquè, com la natura, la política també evoluciona. Té raó. Ara bé, hi ha una premissa bàsica. I és que per damunt de tot haurien d'imperar uns principis. Benvingudes siguin declaracions tan òbvies com que els fets del procés no tenen res de terrorisme, encara que a alguns dels pocs barons que encara presideixen autonomies a Espanya els cogui. El cas és que potser hauria estat millor no haver anat alimentant la bèstia. Perquè, com bé va aprendre Simba, sempre hi ha ienes carronyaires que es passen la llei de la selva pel folre. Només cal veure el jutge Manuel García Castellón.
Resulta que les acàcies, un arbre que es prodiga a la sabana, són un dels aliments preferits dels elefants. A les acàcies hi vivien fins ara les formigues guardianes, que el que feien era defensar l'arbre picant els animals que s'atansaven a menjar-se'l. D'un temps ençà, una formiga invasora, la cabuda, ha expulsat la guardiana de les acàcies. Un petit canvi que ha desencadenat la teoria del caos. A diferència de la guardiana, la cabuda no ataca els depredadors. I això està fent que els elefants estiguin devorant tots aquests arbres fins a fer-los caure. I el lleó què? Doncs la cosa és que les acàcies eren l'amagatall que feia servir el felí per acostar-se prou a la seva presa preferida, la zebra, i poder-la caçar in fraganti. Com que ara no té on parapetar-se, el lleó s'ha vist forçat a canviar de dieta. Ara caça búfals, o ho intenta, perquè ho ha de fer a cara descoberta.
Aquest és el resultat d'una minuciosa investigació feta a la sabana keniana. Però aquest efecte papallona és aplicable a l'actual situació política a casa nostra. La formiga guardiana que ha estat aniquilada és Ciutadans. I la desaparició del partit d'Albert Rivera ha desencadenat tot un moviment de peces que explica moltes de les actituds i canvis de parer que estem veient recentment a les files socialistes.
Fa uns anys, Cs era el guardià que oferia al PSOE el resguard necessari per a quan venien maldades. Però com les formigues guardianes, el partit taronja ha estat desnonat pels cabuts de la ultradreta. I a Pedro Sánchez no li ha quedat més remei que sortir a la intempèrie a caçar els vots independentistes. D'aquí la mutació del PSOE. D'aquí que aquells que fins no fa tant es tapaven el nas per fer veure que no ensumaven la ferum de les clavegueres de l'estat, ara parlin de Watergate.
Al seu llibre Tierra Firme, Pedro Sánchez reivindica el seu dret a canviar d'opinió. A dir gris on abans deia negre. Perquè, com la natura, la política també evoluciona. Té raó. Ara bé, hi ha una premissa bàsica. I és que per damunt de tot haurien d'imperar uns principis. Benvingudes siguin declaracions tan òbvies com que els fets del procés no tenen res de terrorisme, encara que a alguns dels pocs barons que encara presideixen autonomies a Espanya els cogui. El cas és que potser hauria estat millor no haver anat alimentant la bèstia. Perquè, com bé va aprendre Simba, sempre hi ha ienes carronyaires que es passen la llei de la selva pel folre. Només cal veure el jutge Manuel García Castellón.