El Cercle de Salut ha fet públic l'estudi encarregat al CRES, Centre de Recerca en Economia i Salut, de la Universitat Pompeu Fabra entorn el finançament de la sanitat pública catalana. Els autors, el Catedràtic d'Economia, Dr. Guillem López-Casasnovas i l'economista Marc Casanova, afirmen que la sanitat catalana necessita un increment mínim de 5.000 milions d'euros si no es vol posar en risc la qualitat, l'equitat i la solvència del sistema de salut de Catalunya.

Fa entorn de dos anys, grups de persones vinculades al sistema de salut de Catalunya vàrem crear el Cercle de Salut. El Cercle de Salut és una associació que promou el debat rigorós entorn el model sanitari català, fent aportacions per a la millora de les seves qualitat, equitat, solvència i sostenibilitat. Es tracta de persones a títol individual amb el suport de diferents col·legis professionals (Metges, Farmacèutics, Optometristes i Economistes) i de l'Hospital Sant Joan de Déu. 

L'estudi analitza els pressupostos en el període 2003-2010 i compara la despesa en termes de PIB per capita a nivell de comunitats autònomes i països europeus. Segons l'OCDE, el 2.016 la despesa pública a Catalunya va ser del 5,3%, i la privada, del 2,3% (per a un total total del 7,6%). La mitjana OCDE de despesa pública és del 6,6%, i la privada, del 2,2% (total, 8,8%).  Més de dos milions de catalans tenen una assegurança de salut privada, un 26% de la població. 

Si Catalunya disposés dels recursos derivats del model de finançament del País Basc, incrementaria la seva despesa d'uns 2.500 milions d'euros més que els destinats el 2016. Si tendís a la mitjana europea, l'increment seria de 6.000 milions. 

Els autors analitzen quant gastava cada país en sistema sanitari públic, ajustant per capacitat adquisitiva l'any 2.016 i comparant Catalunya amb alguns països europeus. El diferencial negatiu per a Catalunya era de 2,36 punts del PIB respecte del Regne Unit, de 3,95 respecte a  Suècia, de 3,17 amb els Països Baixos, d'1,22 amb Itàlia, de 3,36 amb Dinamarca o de 2,32 amb Àustria. 

Si comparem la despesa sanitària realitzada per les CCAA en PIB, Catalunya inverteix el 5%, i la mitjana espanyola de les CCAA és del 6% L'esperança de vida de Catalunya és de 83,4 anys (66,7 amb vida saludable i 16,7 anys amb limitació de l'activitat). Les taxes brutes de mortalitat i de mortalitat infantil són inferiors a la mitjana espanyola.

L'envelliment de la població, els reptes tecnològics, la innovació diagnòstica i terapèutica, junt a la necessitat de millora de les retribucions dels professionals sanitaris requereixen un increment clar del pressupost. Indiquen els autors que, si no hi ha un increment significatiu, la qualitat del sistema de salut pot tenir mal pronòstic. 

El pressupost del Departament de Salut d'enguany, 2020, presentat recentment per la Generalitat, s'incrementa de 913 milions d'euros respecte al de l'any 2017. El pressupost és de 9.789 milions, encara inferior al pressupost de l'any 2010, que va ser de 9.876 milions.

A més, cal tenir en compte que el pressupost liquidat de l'any 2019 va ser de 10.400 milions d'euros. L'infrafinançament del sistema sanitari fa que les desviacions del pressupost, bàsicament de retribucions de personal i farmàcia, ni tant sols cobreixin el pressupost presentat per a l'any 2.020. Comencem l'any amb menys recursos, 500 milions d'euros, que el gastat l'any 2.019.

La població a Catalunya torna a augmentar, superant els 7,6 milions de persones igual que l'envelliment progressiu de la població. La despesa per càpita, per persona/any l'any 2010 va ser de 1.297,5 euros, i amb el pressupost del 2020, de 1.293,1 euros.

Catalunya necessita sobirania fiscal per poder decidir quins són els recursos de les polítiques socials, que són alhora palanca de desenvolupament econòmic i cohesió social. Està en risc un sistema sanitari públic, d'accés universal, que dona un servei d'alta qualitat i equitat. El model sanitari català i els professionals sanitaris, competents i compromesos són les claus de resiliència i ara és fràgil.

Els ciutadans tenen confiança i fan una valoració positiva del sistema sanitari, però pateixen pressió assistencial, llistes d'espera, falta de reposició tecnològica i mancances de treball transversal amb altres sistemes com l'educatiu o el social. Els professionals sanitaris de Catalunya reclamen, justament, un model retributiu acord amb les seves responsabilitats, autonomia, resultats i treball. 

Òbviament la necessitat d'increment pressupostari per si sol no resoldria totes les disfuncions i reptes. Cal refer l'acord entorn el model, la governança i les grans prioritats. Cal poder disposar de la possibilitat de fer un escenari a quatre i a vuit anys vista del pressupost de salut. Permetria refer el contracte social amb les persones, els professionals sanitaris i les entitats.