Em repugna sobiranament que, tant el gremi del periodisme en particular com la societat en general, haguem assumit amb aquesta alegria la resignificació de la paraula 'manada' (tècnicament, en català, el més normatiu seria parlar de bandada). D'un temps ençà, el concepte s'ha pervertit, associant-se irremeiablement a qualsevol grup d'energúmens (masculí, plural) que es diverteix violant dones en companyia. I ja va sent hora de recuperar el terme en tota la seva essència. Perquè sent fidels a l'essència del mot, l'instint animal de cuidar i de protegir, 'Manada' som nosaltres. I m'agradaria il·lustrar-ho amb un clar exemple.
Aquest 14 de juliol s'ha tancat una etapa per a centenars de criatures que han acabat els anys de llar d'infants per saltar, a partir de setembre, a l'escola dels grans. Els dos anys i escaig que ha durat l'etapa al bressol de la meva filla, m'han brindat l'oportunitat de construir la meva pròpia bandada. Una teranyina teixida a cop de tardes de parc, que de sobte passen de ser una esgotadora obligació a una estranya i entretinguda addicció, igualment esgotadora, això sí.
La 'Manada' on jo pertanyo neix sense haver-la planejat. La 'Manada' on jo pertanyo se sustenta en l'empatia i, com sol passar en això de la criança, els seus membres són majoritàriament femelles. Ara bé, no és excloent, es vol inclusiva i per això tot mascle és igualment benvingut, sempre, això sí, que atengui a les regles del joc. La 'Manada' on jo pertanyo s'arremanga, no per assenyalar, sinó per acompanyar. I escolta, aconsella. I arrenca somriures en moments d'enrabiades infumables d'aquelles que fan passar vergonya. I doblega l'espatlla per endur-se qualsevol cria i protegir-la quan i com calgui. I mai no resta, multiplica. La 'Manada' on jo pertanyo és una tribu, una família. Accepto com de naïf deu sonar això per a aquells qui no heu tingut ocasió de trobar-vos-hi. Però sabeu què? Poc m'importa.
No, tots aquests cabrits que es retroalimenten vexant, humiliant, forçant, denigrant i agredint nenes, noies o dones no són manada, són un grup de violadors amb totes les lletres. Aquí no s'hi val simplificar. Les coses, pel seu nom. La 'Manada', és i serà per sempre femení i singular.
La «Manada», femení i singular
«Tots aquests cabrits que es retroalimenten vexant, humiliant, forçant, denigrant i agredint nenes, noies o dones no són manada»
Ara a portada