El passat dia 20 d’abril, en el cicle de Conserves Científiques a l’Ateneu de Vic, liderat per la Dra. Julita Oliveras de la UVic-UCC, la Dra. Elisa Llurba va compartir l’evidència de les accions positives durant l’etapa pre, durant i post menopausa. Aquesta etapa de la vida ha esdevingut, per a moltes dones, la més llarga.

La Dra. Elisa Llurba Olivé és directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i responsable del grup d’investigació en Medicina Perinatal i de la dona de l’Institut de Recerca de Sant Pau. Professora titular de la Facultat de Medicina de la UAB. Cofundadora de la Societat de Medicina amb perspectiva de sexe i gènere de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, de recent creació. Autora de múltiples publicacions, gran divulgadora. L’any 2025 va escriure el llibre “La menopausa en positiu”, editat per Rosa dels Vents/Penguin Randon House. 

Des del punt de vista hormonal la dona, al llarg de la seva vida, té quatre etapes ben identificades: infància i preadolescència, pubertat amb la menarquia (primera menstruació), etapa fèrtil i l’embaràs en l’etapa reproductiva i la menopausa. La menopausa s’ha considerat tabú o una etapa en declivi de la dona. Els darrers anys les evidències científiques indiquen que l’empoderament de les dones a través del coneixement dels canvis que aquesta suposa i les accions poden convertir la menopausa en una etapa de plenitud en positiu de les dones.

La falta de recerca i tecnologia sobre la menopausa s’explica per la visió androcèntrica de la vida i la medicina i als prejudicis socials i culturals. Des de l’època hipocràtica i, durant molts segles, la darrera menstruació suposava l’aparició de malalties físiques i emocionals  per la pèrdua de valor al perdre la funció reproductiva i produir-se canvis estètics en el cos. En el  segle XIX, el metge francès Charles Pierre Louis Gardanne, va començar a interpretar mèdicament els canvis de la dona en la menopausa. 

És cert que en el món animal les femelles amb postmenopausa llargues són l’excepció: els humans, alguns ximpanzés i les balenes dentades. Hi ha estudis antropològics que associen les llargues postmenopauses a una evolució de les espècies per millorar la supervivència de les generacions posteriors, per tenir més suport a la cura i a traspassar les habilitats quotidianes. 

L’augment de l’esperança de vida ha suposat que avui les dones a Catalunya visquin de mitjana 35 anys desprès de la menopausa, superior en molts casos a l’etapa reproductiva. L’esperança de vida de les dones el segle XIX a Catalunya era de 40 anys. A principis del XX de 62 anys, de 74 anys l’any 1970 i actualment de 86 anys.  El repte és allargar els anys de vida amb bona salut. 
Les actuacions al llarg de la vida i, en especial, entre els 45 i 55 anys determinaran la qualitat de vida posterior. Cal diferenciar tres etapes en el procés de la menopausa. 

• La transició cap a la menopausa o perimenopausa que s’inicia entre els 45 i els 55 anys i pot durar entre dos i sis anys.  Les  dones amb menopausa prematura per malalties  o medicació cal i que s’incorporin les  seves especificitats.
• La menopausa, etapa de dotze mesos desprès de la darrera menstruació.
• Etapa postmenopàusica, tota la resta de la vida.

La causa de la menopausa és la disminució progressiva de la producció d’hormones sexuals, estrògens, progestàgens i, en menor quantia, testosterona, per part dels fol·licles dels ovaris.  Els estrògens són antiinflamatoris, a nivell cerebral, circulatori, digestiu i regulen els lípids, la tensió arterial, el ph de la vagina, la mineralització òssia, la salut articular i muscular. La progesterona té una funció primordial per l’embaràs. I cau més ràpid durant la perimenopausa. La testosterona baixa més lentament amb l’edat i es relaciona amb la salut osteoarticular, la memòria i la libido.  

Al llibre, la Dra. Llurba comparteix l’evidència científica per millorar la qualitat de vida durant la menopausa. L’etapa permenopàusica, des dels 45 anys, és clau per conèixer els canvis de la menopausa i fer accions preventives o que minimitzaran els símptomes d’aquesta. Els àmbits d’actuació fonamental són la nutrició, el moviment, el benestar emocional, el son, l’enfortiment del sòl pelvià, una sexualitat afectiva i individualitzar el THM, tractaments hormonals durant la menopausa, naturals o farmacològics. 
L’alimentació ha d’ afavorir la microbiota, ser antiinflamatòria, rica en prebiòtics, fruita i verdures.

Caldria fer cribratge poblacional de la pèrdua inicial de la força muscular, sarcopènia, i d’osteopènia, a totes les dones entre 45 i 55 anys. L’osteoporosi i l’artrosi, l’artritis i el reumatisme és el doble entre les dones  que els homes (30% de les dones i 15% dels homes). El moviment  i activitat física amb exercicis de força muscular en  dones perimenopàusiques i menopàusiques prevenen la sarcopènia i poden retardar l’osteoporosi. El manteniment del normopes és decisiu. Cal mantenir una rica i estil de vida amb aportacions de calç i vitamina D. La salut emocional i el control de l’estrès són importants per prevenir la depressió o l’ansietat. La teràpia cognitiva, aprendre a fugir de les relacions tòxiques, les tècniques de relaxació i meditació són suports efectius. La dona ha de reforçar la seva autoestima i acceptació positiva dels canvis de la menopausa. La societat ha de canviar la seva concepció de les dones menopàusiques, lluitar contra els estereotips de gènere i l’edatisme. 

La manca d’estrògens i l’envelliment dels teixits poden debilitar les estructures que donen suport als òrgans pelvians que garanteixen la continència urinària i fecal i la lubrificació vaginal i l’equilibri de la flora vaginal.  Hi ha mètodes preventius pre, post part i en la premenopausa i menopausa i rehabilitació efectiva del sòl pelvià i teràpies locals i quirúrgiques. Cada dona amb menopausa és diferent i les indicacions de THM (tractament hormonal menopàusic) han de ser valorades sempre, individualitzades, analitzant riscos-beneficis i tenir coneixement actualitzat de la recerca. En dones amb evident simptomatologia i osteopènia, estan clarament indicats. Cal revisar la literatura científica pel maneig clínic dels THM.

Cal que les dones a partir dels 69 anys estiguin incloses en el cribratge de càncer de mama, ara de 50 a 69 anys. Cal incentivar la investigació entorn de la menopausa en tots els àmbits. Cal tenir present la menopausa en totes les malalties en dones en aquesta etapa de la vida. L’empoderament de les dones i les accions al seu abast poden fer viure la menopausa en positiu.