Viure la menopausa sense renunciar a la qualitat de vida. Aquest és el missatge que la comunitat científica vol fer arribar a les dones: no témer una de les etapes més llargues i importants de la vida. Elisa Llurba (Reus, 1973), directora del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, acaba de publicar La teva menopausa en positiu (Rosa dels Vents), un llibre que pretén ser una guia per entendre realment què comporta, així com per oferir eines que ajudin a continuar vivint en plenitud física i mental. En una conversa amb Nació, la ginecòloga explica per què no es parla obertament d'un procés que afectarà totes les dones en algun moment de la vida i del desconeixement que encara l'envolta.
Per què es continua parlant poc de la menopausa?
Per sort, cada cop se'n parla més, però és veritat que continua sent un tema una mica invisibilitzat, perquè només afecta les dones i, en general, els problemes de les dones acostumen a quedar apartats i a ocultar-se. És un tema tabú perquè es veu com una cosa lletja i que s'associa a connotacions negatives, de manera que moltes dones prefereixen no parlar-ne obertament. Gràcies a persones famoses, a la divulgació i als mitjans de comunicació, ara es comença a visibilitzar i a veure com una cosa normal. La menopausa no és la decadència de la dona, sinó que senzillament és una etapa més de la vida.
Quines són les principals preguntes que espera que les lectores resolguin amb La teva menopausa en positiu?
El títol ja ho diu: intento que es deixi de veure la menopausa com un final, sinó com el principi d'una etapa molt llarga de la vida que s'ha de viure en plenitud. El llibre pretén ser una font per obtenir totes les eines que es necessiten per ajudar el cos i la ment a adaptar-se a aquesta nova situació. L'objectiu és que la dona continuï gaudint de totes les facultats que tenia abans de la menopausa i que mantingui la mateixa qualitat de vida.
Quin és el tòpic més estès sobre aquesta etapa?
El tòpic més gran és que, com que és una etapa fisiològica, s'ha de passar com puguem i, si es passa sense cap mena d'ajuda, millor. Però l'evidència científica no diu el mateix. Cal recordar que la menopausa no és una malaltia. Tot i això, la pèrdua d'estrògens comporta una sèrie de mancances a l'organisme que poden condicionar o facilitar el desenvolupament de malalties cròniques, com ara l'osteopènia, l'osteoporosi, malalties neurodegeneratives, cardiovasculars o mentals. Per tant, penso que s'han de tenir en consideració totes les eines de què puguem disposar, a part de l'estil de vida, que ens puguin ajudar a transitar aquesta etapa i a enfocar els anys que venen amb salut. S'ha de donar aquesta informació a les dones perquè escullin el que més els convingui.
Diu que la teràpia hormonal pot millorar la qualitat de vida. Així, per què es veu com una cosa negativa?
Aquest és el tòpic que hem d'intentar trencar. Ve de la idea que, com que la menopausa és un procés natural, no s'ha de medicalitzar. En part, hi estic d'acord, però també cal tenir en compte que, si no ho fem, després la manca d'estrògens pot provocar condicions com la hipertensió, la diabetis o la depressió, i llavors sí que començarem a donar medicaments. Per això penso que aquest tractament és una oportunitat preventiva que millora la qualitat de vida. Després de molts anys d'estudis i contradiccions, ara tenim medicaments que proporcionen hormones equivalents a les que fabrica el nostre ovari de manera natural, i aquesta informació no ha arribat a tothom. Aquest és l'esforç que estem fent nosaltres: comunicar i divulgar que la teràpia hormonal és segura, eficaç, econòmica i que està totalment recomanada per la comunitat científica. No dic que tothom n'hagi de prendre, però està bé que les dones s'informin.
No parlem del mateix tipus de tractament hormonal que les pastilles anticonceptives.
No. La diferència és que, en el cas de les anticonceptives, s'administren amb indicació anticonceptiva i/o per inhibir les hormones de l'ovari i controlar millor condicions com els ovaris poliquístics o l'endometriosi. En aquest cas, es tracta de compostos sintètics que, en l'etapa reproductiva, han de ser dosis prou altes. Això no és equivalent a la teràpia que es recomana per a la menopausa. En aquest segon cas, s’opta per un tractament substitutiu en dosis molt més baixes i de manera continuada. Cada etapa té les seves indicacions.
Quin missatge donaria a les dones que temen la menopausa?
Tot fa por quan hi ha desconeixença, quan no saps què et passarà. La por normalment és una anticipació d'una cosa que sents que no podràs controlar. A més, si la informació que tens és negativa, pots pensar que et canviarà la vida a pitjor. Jo els diria que no han de tenir por, que han d'intentar entendre què els està passant. Sobretot, cal informar-se i ocupar-se; no preocupar-se, sinó ocupar-se de treballar aquells aspectes de la vida que els poden ajudar a continuar en plenitud, tant física com mental. Per això, La teva menopausa en positiu no és un llibre de lectura, sinó un llibre per asseure's i escriure, i per oferir eines que ajudin a posar en marxa canvis reals que s'ha demostrat que funcionen especialment en aquesta etapa. La clau de la salut està en aquests petits canvis que podem fer nosaltres mateixos de manera sostenible.
