El primer cop que vaig poder votar vaig buscar els programes de tots els partits que es presentaven a les eleccions. No era tan fàcil com és ara: no tenia Internet a casa i encara que n'hagués tingut la majoria de partits no tenien web ni hi penjaven aquesta mena de continguts.

Ho vaig fer mirant de deixar de banda els prejudicis i mirant d'analitzar objectivament quin programa em semblava més d'acord amb les meves idees. Era víctima d'una doble ingenuïtat. D'una banda, perquè pensava que podria ser realment objectiva a l'hora de valorar els programes, i que les simpaties i les aversions que havia conreat durant una adolescència turbulenta no m'influenciarien gens. De l'altra, perquè creia que un programa electoral era una mena de contracte: «això és el que farem si guanyem». Pensava que calia votar pel millor programa i que la gent que es presentava a les eleccions l'observaria com una de contracte sagrat.

Mai han guanyat les eleccions (de qualsevol nivell) amb una majoria àmplia els partits que he votat. Suposo que és fàcil, doncs, ficar el dit a l'ull dels que sí que guanyen i després obliden el programa i fan el que els sembla. Però deixeu-me tornar a ser ingènua i pensar que, si haguessin guanyat els que jo he votat i no haguessin complert, m'hi hauria enfadat igualment.

Aquests més de vint anys d'experiència com a votant m'han ensenyat que podria signar moltes de les frases que deixen anar en campanya partits que no votaria mai, precisament perquè he entès que les coses no són com haurien de ser, i que el que es diu en campanya és com el que es diu al llit: val més no fer-hi gaires voltes l'endemà. Exigir el compliment de les promeses que es fan en moments de passió es considera infantil i inadequat.

Però el pacte democràtic (com que som masses per posar-nos d'acord en triem uns quants perquè es posin d'acord en nom nostre) no pertany a l'esfera íntima, sinó que és un contracte col·lectiu, pel qual decidim confiar en algú que no coneixem precisament pels valors que ens diu que defensa. Si, un cop que l'hem escollit, no defensa aquests valors amb els actes, podem dir que ens ha estafat. Així, sense excuses, sense relativitzar-ho.

La meva proposta és clara: totes les persones escollides que incompleixin el programa electoral amb què s'han presentat (quan tenen una majoria que el fa possible) haurien de tenir prohibit tornar-s'hi a presentar. Encara més: tots els representants polítics que voten en contra del que diu el seu programa, al carrer.

Sé que hi haurà qui llegirà això i pensarà que és una proposta massa radical; aquest és el nivell d'acceptació que és normal mentir en campanya electoral. També sé que qui hauria d'aprovar aquesta proposta són precisament els polítics que incompleixen els programes. És a dir, que és complicat que arribi enlloc. Però fem-els-ho una mica més difícil i exigim-los explicacions, com a mínim, no?