La pandèmia ha evidenciat el debat del malestar emocional de la societat i, en especial, dels adolescents i dels joves. Aquest no ha començat amb la Covid sinó ha empitjorat. No podem culpabilitzar a la població jove sinó posar èmfasi en els factors desencadenants i també en els factors protectors. La societat digital de la immediatesa de la informació, dels consums, de les relacions, ens provoca plaer, addicions i malestar alhora.

El confinament ha afectat a tothom però més als joves. Les persones grans, malgrat estar més soles, menys connectades, han sigut més resilients, potser per vides amb molts més obstacles acumulats, més privacions i menys expectatives però també hi ha major invisibilitat i infradiagnòstic del malestar emocional entre les persones més grans. L’ús massiu de les pantalles durant la pandèmia va tenir efectes positius entre els més joves: continuïtat de les relacions amb els amics, els companys i el seguiment educatiu però va evidenciar que la frontera en l ús, l’abús i l’addicció i el trastorn comportamental és difosa.

El nombre de suïcidis a Catalunya han anat augmentant des que disposem de registres estandarditzat a Catalunya. De 429 l’any 2005, 495 l’any 2015, 535 l’any 2019, 556 l’any 2020 i 576 l’any 2021. La mortalitat per suïcidi és la primera causa de mort entre els 15 i 44 anys. El 75% de les persones mortes per suïcidi són homes. La nostra taxa de mortalitat per suïcidis va acostant-se a la mitjana europea, encara per sota de països nòrdics o centreeuropeus. Des del 2024 disposem de registres dels episodis de conductes suïcida, vinculat al Codi Risc Suïcidi, i el programa de prevenció del mateix. L’any 2015 es van registrar 1820 episodis, 4486 l’any 2019, 4200 l’any 2020, 6529 l’any 2021 i en dades preliminars del 2022 entorn els 10.000. Entre les conductes suïcidis detectades hi ha predomini del sexe femení i s’ha incrementat en nenes i noies.

Catalunya monitoritza la salut, els principals trastorns i els determinants de la salut, sistemàticament, a través de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), anualment, amb una mostra de població infantil fins el 14 anys. El 22.5% de la població catalana l’expressava l’any 2021. El 27.9% de les dones i el 17% dels homes. Augmenta amb l’edat fins el 34.7% entre les persones de 65 anys o més. En la població infantil catalana el 9.3% dels nens manifestaven malestar emocional, l’any 2021, 11.4% entre els nens i el 7.2% de les nenes. L’any 2014 era del 4.2%.

Les persones de classe social menys afavorida, amb estudis primaris o sense estudis tenen més malestar emocional. La demarcació de Girona és el territori català amb població amb més benestar emocional (16% malestar) i la regió metropolitana Sud de Catalunya (27.5% malestar emocional). El malestar emocional va créixer l’any 2020 entre les dones fins el 32%. La depressió moderada o greu l’any 2021 afecta al 9% de la població catalana (5.7% homes i 12.2% dones). Durant la pandèmia va augmentar fins el 7.4% en el sexe masculí i el 13.7% entre el femení.

L’ansietat i la depressió, en els darrers vint anys, han anat creixent, situant-se entre els sis problemes de salut de llarga durada més freqüents. Entre les dones l’ansietat ocupa el tercer lloc i la depressió en el quart desprès de la HTA, el dolor crònic de l'aparell locomotor. Però també entre els homes ha anat augmentant i ja ocupen el quart i el cinquè lloc dels símptomes crònics desprès de la HTA/hipercolesterolèmia, dolor musculoesquelètic i les al·lèrgies. Cal aprofundir en els retards diagnòstics de trastorns mentals amb mirada de gènere. Les dades de recerca indiquen que l’expressió de malestar emocional és diversa i en el sexe masculí hi ha infravaloració dels símptomes. Recordem que el 75% dels suïcidis de Catalunya es donen entre els homes. Entre les temptatives hi ha més dones. La depressió està infradiagnosticada entre els homes.

Les dades de l’enquesta, bianual, sobre addiccions de substàncies i pantalles de Catalunya entre els joves de 14 a 18 anys, ens aportem llum a la realitat i els canvis dels darrers anys. L’alcohol és la droga més consumida, el 74% dels joves. El 32% consumeixen cànnabis. El 20% fàrmacs hiposedants (tranquil·litzants i/o somnífers). El 3.8% cocaïna. El 3% èxtasi. Al·lucinògens 1.7%. Inhalants 1.5%. Amfetamines el 1.5%. Esteroids anabolitzants 0.8%. Heroïna el 0.7%.  Les noies consumeixen més alcohol, més tabac i fàrmacs i gual cànnabis. Els nois consumeixen més cocaïna, opiacis, èxtasi, amfetamines, al·lucinògens i anabolitzants. L’ús compulsiu d’Internet ha anat creixent, des del 19% a l’any 2014 fins el 27% l’any 2021. L’edat d’iniciació baixa any darrer any, abans dels 14 anys i l’ús compulsiu creix fins els 18 anys, més en noies que en nois especialment en compres, en consum d’Instagram i darrerament Tik Tok.

El joc amb diners a Internet arribà al 9% dels joves de Catalunya l’any 2021 (6.2% l’any 2014%). És molt més freqüent en nois, 14.5% i en noies el 3.8%. Els jocs més freqüents amb diners a Internet són els videojocs, les apostes esportives, esports electrònics, travesses, bingo, casino i les cartes. El joc problemàtic a Internet afecta el 3.4% dels joves de 14 a 18 anys a Catalunya. Del total de jugadors joves a Internet el 34% juga entre 2 a 5 hores, el 7% entre 6.8 hores i el 3% més de 8 hores. Els trastorns comportamentals per addició als videojocs afecten el 8.9% dels joves (14.7$% nois i 3% noies).

Els trastorns alimentaris augmenten i ja afecten a Catalunya al 4.5% dels joves entre 12 i 21 anys. Els estereotips de bellesa ja no estan només a les passarel.les de moda sinó 365 dies a l’any a les xarxes, usant moltes aplicacions. Igual que la pornografia, el sexe virtual és omnipresent a les xarxes, totalment accessible. El mòbil ha obert el gran aparador mundial, instantani, sempre obert. Inciten a consumir molts continguts, en moltes ocasions prematurament. La sexualització prematura de les nenes a partir del 9-12 anys i dels nens a partir dels 12-13 anys és una conseqüència. La neurociència explica com l’ús de les pantalles activa els circuits neuronals de recompensa, alliberant dopamina, generant plaer immediat. Un mecanisme similar a la que provoca la cocaïna.

A persones amb factors de vulnerabilitat individual provoca addició. Però a la majoria ansietat. Més del 80% de la població ha adquirit, en poc temps, nomofòbia, angoixa per no tenir el mòbil. La nostra dependència a aquest entre els adults l’han mimetitzat els nens i joves. La plasticitat cerebral dels nens i joves és molt superior que la de l’etapa adulta. L’exposició s pantalles abans dels tres anys tenen efectes negatius en el desenvolupament de la personalitat, de l’equilibri emocional dels infants. A partir dels quatre-sis anys, els infants que viuen entre adults que sempre viuen amb el mòbil consideren que aquesta és la normalitat.

Entorn dels sis anys caldria fer un cribratge a tots els infants per determinar si tenen factors biològics individuals de vulnerabilitat que puguin predisposar a l’abús i a les addicions. Disfuncions del neurodesenvolupament (Dislèxia, discalcúl·lia, dèficit atenció amb o sense hiperactivitat, trastorns de son, conductes d’impulsivitat, obsessives,). Especial alerta en nens d’entorn familiars i socials amb dificultats. En l’etapa de 6 a 12 anys, les famílies, els centres educatius, el lleure, i l’atenció primària sanitària i social han d’acompanyar a cada nen/nena en el desenvolupament emocional. A la petita infància fins els 12 anys és l’etapa a la vida on podem incidir més eficaçment, conrear els factors protectors i consolidar les estratègies de resiliència personals i col·lectives que serviran per tota la vida.

A l’etapa de 12 a 18 anys caldria prioritzar en les alertes per identificar comportaments que poden portar o accelerar abusos, addiccions, trastorns i malalties mentals La major part de trastorns i malalties mentals debuten abans dels 25 anys. La identificació, acompanyament i, si cal, tractament multidisciplinar en l’etapa adolescent o juvenil canvien el pronòstic i minimitzen les conseqüències de fracàs educatiu, de les conductes antisocials, del patiment emocional i de les idees suïcides. Cal debatre on ens porta haver convertit el món en la “Botiga 365 en línia” i en un “Gran Hermano Global”. Més que ciutadans som consumidors i voyeurs. El nostre cervell reacciona activant el sistema de recompensa immediat i ens genera abstinència si no continuem i ens roba temps de relacions presencials i de tranquil·litat.

Els efectes, positius i negatius, de la societat digital han de ser revisat críticament. Els nens i joves han nascut en aquest món que els adults han creat. Estem exposant a la població infantil i juvenil a un món acrític de rols passius d’espectadors, de consumidors, de culta a la immediatesa on ells viuen o sobreviuen. L’etapa educativa és un àmbit idoni per la intervenció però no suficient i els docents no poden ser els responsables únics de l’acompanyament dels nens i adolescents. Hores pendent de pantalles ens fan confondre la realitat virtual de les relacions presencials, ens comporta inactivitat física, ens distreu d’altres aspectes de la vida que donen plaer, benestar més consistent, menys estressant a mig i a llarg termini, encara que requereixin més esforç i més temps.

L'ansietat s’ha instal·lat en les nostres vides, generant estrès, depressió, desubicació, frustració. Cal anar a l’arrel de les causes i no confondre malestar emocional amb malaltia mental, encara que aquest pot generat trastorn mental i importants efectes negatius en la vida de les persones i el seu entorn. En el proposat Pacte Nacional per la Salut Mental cal un treball multidisciplinar, des de la medicina, el treball social, la filosofia, la pedagogia, la psicologia, l’urbanisme, la sociologia, la tecnologia, per trobar les claus per la resiliència i el benestar emocional més enllà de millorar l’atenció a les persones amb malaltia mental amb una orientació biospsicosocial i espiritual (sinònim de transcendència).