Ara que a Catalunya el sector teatral es disposa a no deixar cap butaca buida el dissabte 16 de març, en una iniciativa pionera arreu del món, apuntem dues altres fites de l’escena que tenen a veure indirectament amb el nostre país i amb la persistència. He descobert (anant a la Viquipèdia) que l’obra que fa més anys que s’interpreta és La ratera d’Agatha Christie, jo que estava convençut que era La Cantant calba d’Eugene Ionesco al teatre de la Rue de la Huchette (que vaig poder veure a París, i que he interpretat en versió de Bonaventura Vallespinosa). La ratera s’interpreta des del 1952, tot i que no sempre a la mateixa sala i La cantant calba des del 1957 sempre al mateix Theatre de la Huchette.
I tant l’una com l’altra em porten a la situació política catalana, on apareixen jutges i policies com a actors, que, d'una banda, ens situen en el surrealisme de Ionesco, i en l’altra, deixen la situació, i especialment en la llei d’amnistia, com en La ratera. Som en una ratera on qui col·loca el bocí de formatge és el jutge García Castellón, i després deuran ser aquells altres col·legues seus que ja tenen la guia de com ho han de fer per presentar-hi recurs davant d’Europa.
Però el que vam veure ahir en els últims moviments del jutge instructor del cas Tsunami és de traca i mocador: anar canviant la causa en funció de les esmenes de la llei que s’ha de votar la setmana vinent al ple del Congrés. Què es detalla quins casos són els que en queden exclosos? I s’aixeca el llistó, parlant de drets humans i d’intenció? No pateixis que el jutge ja ha trobat un parell de policies ferits a Urquinaona, i aquí el magistrat ho barreja tot, CDR, Tsunami, i un gat que passés pel carrer, per acabat dient que ni Carles Puigdemont, ni Marta Rovira s’han de beneficiar de la futura llei. Encara avui demana noves diligències sobre talls de carreteres i la protesta al Prat, les visites del Monarca i esquitxa els Mossos i tot. I que no hi acabi incorporant els pagesos francesos que tallen les d’allà. Mentrestant la banalització del terrorisme, ja gairebé que ha arribat a la del nazisme. Veurem on més col·loca el formatge el jutge a la ratera de la llei d’amnistia.
Per acabar-ho d’adobar i en aquestes setmanes que l’operació Catalunya recomana reforçar els envans per aïllar-nos dels veïns (que li demanin a Jordi Sánchez, expresident de l’ANC), la continuïtat de l’espionatge via Pegasus, feia seguiment al president Aragonès perquè el situaven de coordinador dels CDR. I aquí som en mandat de Pedro Sánchez. Els populars -i des del Suprem- diuen que la Moncloa sap què fa el CNI, els socialistes que això ja els venia donat de l’època Rajoy, i que no n’estaven al cas.
Mentrestant l’aeroport de Barajas rebrà 2.400 milions, en una ampliació que el farà el més gran d’Europa, que és la manera que ha trobat Pedro Sánchez de contraprogramar l’anunci de la Fórmula 1 a Madrid d’Isabel Díaz Ayuso.
De ratera n’hi ha més d’una!
I tant l’una com l’altra em porten a la situació política catalana, on apareixen jutges i policies com a actors, que, d'una banda, ens situen en el surrealisme de Ionesco, i en l’altra, deixen la situació, i especialment en la llei d’amnistia, com en La ratera. Som en una ratera on qui col·loca el bocí de formatge és el jutge García Castellón, i després deuran ser aquells altres col·legues seus que ja tenen la guia de com ho han de fer per presentar-hi recurs davant d’Europa.
Però el que vam veure ahir en els últims moviments del jutge instructor del cas Tsunami és de traca i mocador: anar canviant la causa en funció de les esmenes de la llei que s’ha de votar la setmana vinent al ple del Congrés. Què es detalla quins casos són els que en queden exclosos? I s’aixeca el llistó, parlant de drets humans i d’intenció? No pateixis que el jutge ja ha trobat un parell de policies ferits a Urquinaona, i aquí el magistrat ho barreja tot, CDR, Tsunami, i un gat que passés pel carrer, per acabat dient que ni Carles Puigdemont, ni Marta Rovira s’han de beneficiar de la futura llei. Encara avui demana noves diligències sobre talls de carreteres i la protesta al Prat, les visites del Monarca i esquitxa els Mossos i tot. I que no hi acabi incorporant els pagesos francesos que tallen les d’allà. Mentrestant la banalització del terrorisme, ja gairebé que ha arribat a la del nazisme. Veurem on més col·loca el formatge el jutge a la ratera de la llei d’amnistia.
Per acabar-ho d’adobar i en aquestes setmanes que l’operació Catalunya recomana reforçar els envans per aïllar-nos dels veïns (que li demanin a Jordi Sánchez, expresident de l’ANC), la continuïtat de l’espionatge via Pegasus, feia seguiment al president Aragonès perquè el situaven de coordinador dels CDR. I aquí som en mandat de Pedro Sánchez. Els populars -i des del Suprem- diuen que la Moncloa sap què fa el CNI, els socialistes que això ja els venia donat de l’època Rajoy, i que no n’estaven al cas.
Mentrestant l’aeroport de Barajas rebrà 2.400 milions, en una ampliació que el farà el més gran d’Europa, que és la manera que ha trobat Pedro Sánchez de contraprogramar l’anunci de la Fórmula 1 a Madrid d’Isabel Díaz Ayuso.
De ratera n’hi ha més d’una!