[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La vacunació contra la Covid fa mesos que avança a bon ritme i els seus efectes són evidents: menys morts i menys hospitalitzacions. Però encara ens falten algunes setmanes per arribar a la immunitat de grup i els contagis, especialment entre els no vacunats pels efectes de la variant delta, s'han disparat de forma exponencial. Hi ha motius per a la preocupació i el sector turístic i de l'oci observa amb pànic com es posa en risc la temporada d'estiu després de més d'un any de restriccions i pendents dels ERTO i altres ajuts de l'administració.

De la pandèmia en sabem que els contagis reculen si hi ha menys moviment i també que és molt difícil aconseguir un equilibri al gust de tothom entre preservar la salut o l'economia. Les coses no són absolutes: el "tanquem-ho tot" desemboca en una societat més pobra, amb més atur i menys benestar. I la salut se'n ressent. 

L'augment de les interaccions amb la fi de les restriccions, el final del curs acadèmic, les noves variants i les activitats d'estiu han provocat un gran rebrot i que els rastrejadors estiguin ara desbordats. Cada positiu té desenes o centenars de contactes un cop s'ha detectat. Fer-ne el seguiment és impossible si no s'hi posen, de cop, més mitjans i mantenir els confinaments és cada cop més complicat. 

El Govern, és lògic, té una responsabilitat. Demana actes simbòlics com ara portar la mascareta pel carrer -ja no és obligatori- per evitar que qualli la relaxació i administra com pot les restriccions. Potser les autoritats han anat massa de pressa per facilitar la recuperació econòmica, però és segur que els ciutadans tampoc hem estat, col·lectivament, a l'alçada. Que hi hagi activitats que deixin d'estar prohibides no vol dir que no les hàgim de fer si no són necessàries.

El conseller Argimon i el seu equip mereixen confiança, si convé per recular algunes de les mesures que s'han pres o adoptar-ne de noves i evitar que la situació es descontroli fatalment. L'exigència sí que haurà de ser, al llarg de la legislatura, màxima en mesures estructurals com ara el reforç de l'atenció primària i del sistema públic en el seu conjunt.

A Alba Vergés alguns experts amb molta presència pública la van criticar sense treva i van atribuir-li poca preparació o no haver-los fet prou cas. Segur que l'anterior consellera i el seu equip podrien haver fet algunes coses millor. Quan es prenen tantes decisions i de forma tan ràpida mentre es governa un fenomen inaudit és impossible encertar-la sempre.

També és cert que alguns d'ells, com ara l'epidemiòleg Oriol Mitjà o el matemàtic Àlex Arenas, van fer prediccions apocalíptiques o promoure i signar un manifest que demanava no reobrir les escoles després de les vacances de Nadal. No fer-los cas va ser un encert del Govern que, en funcions, comandava Pere Aragonès i que tenia clar que deixar els nens sense classe, una mesura de gran impacte social que perjudica especialment les classes populars, havia de ser la darrera mesura.

Que no hi hagi eleccions a la vista hauria d'ajudar a una bona gestió de crisi i comunicativa d'aquesta cinquena onada que amenaça de fer-nos la punyeta. Que arribi ja la immunitat de grup i no ho esguerrem quan ja som al final del túnel.
 

---

Avui no et perdis

» La cinquena onada posa en risc la temporada d'estiu; per Jordi Velert Irles.

» Salut deixarà de fer proves als contactes de positius; per Albert Vilanova.

» Què he de fer a partir d'ara si soc contacte d'un positiu?; per Albert Vilanova.

» La manifestació de la Diada unirà Urquinaona i el Parlament; per Lluís Girona.

» Fil directe: «Entre Urquinaona i el Parlament»; per Oriol March.

» La Fiscalia demana un any i mig de presó pel fotoperiodista d'«El País» detingut durant les protestes; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «Meditació catalano-cubana»; per Francesc-Marc Àlvaro.

» Caixabank i Repsol, imputades pel cas Villarejo; per Víctor Rodrigo.

» La recuperació del decret antidesnonaments tombat pel TC avança al Parlament; per Andreu Merino.

» El Parlament defensa el català a la selectivitat davant l'atac de Ciutadans; per Lluís Girona.

» Opinió: «Què li hem ofert al Morad?»; per Arnau Rius.

» El Prat critica que Aena no presenti un informe «seriós» per justificar l'ampliació de l'aeroport; per Andreu Merino.

» Opinió: «Millorar la salut de l'educació»; per Núria Comas i Miquel Àngel Alegre.

» Coia Ballesté serà la nova corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Londres; per Josep Maria Llauradó.
 

---

 El passadís

Ser a la presó implica estar-se moltes hores i dies sense comunicació amb l'exterior. Hi ha qui xerra pels descosits, qui fa totes les activitats que pot, qui escriu... i qui també llegeix. És el cas de Dolors Bassa. En els seus anys de presó, primer a Alcalá-Meco i després al Puig de les Basses, ha optat per llegir molt. Assaig però també novel·la. De fet, el jutge els va permetre tenir un ordinador portàtil a la cel·la, tot i que sense connexió a internet, per navegar pel sumari de l'1-O. En un full d'Excel, l'exconsellera va anar anotant totes les seves lectures: Bassa ha llegit 630 llibres, gairebé un cada dos dies. També ha guardat registre de les cartes que ha contestat.

Vist i llegit

Cap a on va Casado?, es pregunta l'analista Antón Losada en una columna a El Periódico. Losada no amaga el seu desconcert davant la ira del líder del PP amb els exponents de sectors tan conservadors com la Conferència Episcopal i la CEOE. La reacció de Casado contra Antonio Garamendi per haver dit tan sols que "si els indults resolen alguna cosa, benvinguts siguin" va fer que el líder patronal fins i tot plorés en un acte públic.

Losada creu que Casado té un pla i que es basa a passar l'escombra per les bosses electorals més reaccionàries. Però ho considera un error i l'avisa que si fos cert que els electors busquessin un pinxo, sempre triaran Santiago Abascal. Losada, però, avança una altra hipòtesi: potser Casado sap que les eleccions no es guanyen en els extrems, però tem deixar prou espai a Díaz Ayuso per acabar perdent el control del PP si se'n va cap al centre. No ho té fàcil, no.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1713, amb el Tractat d'Utrech signat i després que els aliats austriacistes i l'arxiduc Carles deixessin Catalunya abandonada a la seva sort donant per resolta la guerra de Successió espanyola, la Junta de Braços, l'equivalent al Parlament que reunia l'estament eclesial, el nobiliari i el civil, acorda resistir, organitzar-se militarment i declarar la guerra a l'imperi espanyol i al francès en defensa dels furs i les llibertats de Catalunya. La desesperada insurrecció catalana contra els dos imperis va durar poc més d'un any, fins a la tardor de 1714. Per cert que també va ser un 9 de juliol, en aquest cas de 1746, quan va morir Felip V, el primer Borbó que va governar Espanya i vencedor d'aquella guerra. Aquesta cançó amb lletra del poeta Josep Pedrals del musical Fang i setge recorda la declaració de "guerra a ultrança".

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1923, avui fa 98 anys, naixia a Lleida, ciutat de la qual n'és fill predilecte, el prolífic narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista Josep Vallverdú, que ha tingut molt èxit en el camp de la literatura juvenil. Vallverdú és tant polifacètic com sensible i és un dels autors més populars i estimats a Ponent i a tot el país. Les aventures del gos Rovelló ens van captivar a més d'una generació (aquí podeu veure un capítol de la sèrie d'animació que se'n va fer).

L'escriptor ha rebut diversos reconeixements com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium, la Medalla d'Or de la Generalitat i enguany el Martí Gasull pel seu compromís amb el català. Josep Puigbó el va entrevistar a l'espai (S)avis de TV3. A NacióDigital tenim la sort de comptar periòdicament amb els seus articles. Moltes felicitats i que en vinguin més, mestre!
  ​ Fes clic aquí per rebre'l