La sentència al president
«Si la sentència al president l'arribés a inhabilitar, podria tornar a arrossegar la provisionalitat política a noves eleccions»
ARA A PORTADA
-
El decret de renovables, primera víctima de les desconfiances pel finançament Arnau Urgell i Vidal | Bernat Surroca Albet
-
-
-
Els inspectors d'Hisenda es revolten contra el nou finançament: «És la desaparició de l'Estat» Lluís Girona Boffi
-
El PSC tornaria a guanyar les eleccions i es veuria poc afectat per la corrupció de Madrid Ona Sindreu Cladera

- Carme Vidalhuguet
- Doctora en Filologia
Sentència i eleccions. No calien grans analistes per pronosticar resultat. Si una majoria mantenia a la tardor el vot de la primavera, els resultats serien semblants. Així ha estat. El PP prova de refer-se; Cs, en crisi d'identitat; Unidas Podemos, sense gaire força i, el PSOE, amb oportunitat de recuperar la socialdemocràcia. ¿Per què no va fer govern Pedro Sánchez al juliol? ¿Per por de la sentència del Suprem? ¿Per por a la reacció de les elits econòmiques? ¿Per por d'empreses mediàtiques que el fustigarien per dependència de l'independentisme, potser?
L'endemà electoral, Albert Rivera s'acomiadava de la política. Era dilluns. Dimarts, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias signaven aquell preacord que l'estiu havia fet impossible. Què ha passat? VOX. L'escalada de VOX és el que mou Pedro Sánchez a deixar entreveure que és la dreta més reaccionària que el condueix a haver de pactar amb la seva esquerra. Però potser no només. Les accions de Tsunami Democràtic alerten l'Estat.
Desconcert polític. Certament. Un desconcert, allà i aquí, que produeix tantes contradiccions que faig meva la sentència fusteriana segons la qual "les meves contradiccions són les meves esperances", però en qui és que hem de dipositar-les, aquestes esperances, davant de tanta contradicció? Tenim tantes urgències que hi hem de dir prou, a tanta provisionalitat. Un prou que obliga a concessions. Un prou que Pedro Sánchez materialitzaria amb pacte de govern. Un acord que necessita abstencions independentistes per poder-se consolidar.
Però l'independentisme institucional durant la campanya deixava endevinar un no de JxCat, i una possibilitat d'ERC, amb contraprestacions, sit and talk, d'obligat compliment. I els electors tenim el dret de saber què li exigiríem al govern d'Espanya per poder recuperar perspectiva de futur. Un què que ja l'hauríem d'haver sabut en campanya. Però tot és massa improvisat. De moment, ERC també es posiciona, categòricament, en el no, però amb consulta prèvia a la militància.
En joc hi tenim el bloqueig o l'acostament pragmàtic, però el que sí que ha de tenir clar l'independentisme és que el crèdit de confiança sense límit es va acabar amb la moció de censura. Que entengui Pedro Sánchez que per rebre s'ha de donar. Però ara estem pendents de la sentència del judici del president Torra per haver desobeït. I pendents, també, si hi haurà de tornar, a ser jutjat. Una sentència que si l'arribés a inhabilitar, tot i ser recorreguda, podria tornar a arrossegar la provisionalitat política a noves eleccions generals. L'Estat també s'ho ha de fer mirar, perquè, tal com deia Francesco Carrara, i en fa citació Carles Mundó a El referèndum inevitable (de Pòrtic edicions), "quan la política entra per la porta del tribunal, la justícia fuig espantada per la finestra". Tot plegat per haver defugit de fer política amb la política.
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de Pagès Editors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a Segre.
Et pot interessar
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació Digital?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.