Oficialment, estem en campanya electoral i els partits polítics comencen a presentar les seves propostes. Yolanda Díaz va presentar recentment la setmana laboral de 4 dies. L’objectiu seria treballar 37,5 h setmanals el 2024 i continuar la reducció de manera progressiva fins a assolir les 32 h setmanals, sense que això suposi una reducció de salari. Però què és una setmana laboral de 4 dies i què implica?
La reducció de la setmana laboral es pot dur a terme de moltes maneres: una proposta seria reduir el nombre d’hores que es treballen cada dia, mentre que una altra proposta seria la de reduir el nombre de dies que es treballa a la setmana. El que està molt clar és que no hi pot haver una reducció de salari, l’objectiu és treballar menys i guanyar el mateix. De fet, el que es proposa a l'estat espanyol no s’allunya gaire del que proposen experts i expertes arreu del món i que ja s’està pilotant en altres països, com per exemple França on la setmana laboral és de 35 h des de l’any 2000.
Existeixen diferents motius per a defensar una reducció de la setmana laboral. Alguns i algunes economistes esgrimeixen que les millores recents en la productivitat s’haurien de traduir en una reducció de la setmana laboral. La idea és que en comptes de produir més amb els mateixos recursos es pot passar a produir el mateix però amb menys hores treballades, mantenint així els nivells de producció. Històricament, millores en la productivitat s’han traduït en una reducció de les hores treballades, però en els últims 30 anys això no ha passat ni als EUA ni a la Unió Europea. Per una altra banda, membres del corrent de pensament post growth, del qual parlava en aquest article fa unes setmanes, defensen que una reducció de la setmana laboral mantenint la remuneració pot ser beneficiosa per la societat i el planeta, si també limitem l’increment del consum i la producció de recursos i les emissions que generen. A més, autors i autores com Giorgio Kallis defensen que una reducció de la setmana laboral permetria crear nous llocs de treball i que més persones poguessin treballar i participar en l’esfera pública. Les persones també tindrien més temps lliure per dedicar-lo al lleure, les cures o la seva vida íntima i personal.
Els possibles impactes de la setmana de 4 dies dependran del context econòmic, social i les polítiques públiques presents. Principalment, tindria efectes sobre el mercat laboral, el medi ambient i la igualtat de gènere. Els efectes sobre el mercat laboral podrien ser tant positius com negatius. Si aquesta mesura redueix la productivitat dels treballadors i treballadores (més costos de coordinació, més costos fixos mitjans, etc.), llavors les empreses podrien decidir substituir treballadors i treballadores per capital i energia. Com a resultat, augmentaria la rendibilitat sense que augmentés la productivitat del treball, resultant en un augment de l’atur i reducció dels salaris a llarg termini. Per una altra banda, també podria tenir efectes positius. La reducció de la setmana laboral podria augmentar la productivitat dels treballadors, reduint els nivells d'estrès i augmentant els nivells de satisfacció amb la vida, concentrant el treball remunerat de manera més eficient o redistribuint-lo a hores punta. El rol dels sindicats pot ser decisiu a l’hora d’acompanyar la mesura amb d’altres que mitiguin els potencials efectes perversos en l’ocupació.
Per una altra banda, aquesta mesura es presenta dins del marc d’una economia més respectuosa amb el medi ambient. La reducció de la setmana laboral podria suposar una reducció en el consum d’energia i l’ús del transport i un augment d’activitats d’oci menys contaminants. En aquest cas, es reduirien les emissions de gasos hivernacle i això tindria un efecte positiu en el medi ambient. De fet, existeix una correlació positiva entre les hores de treball remunerat i les emissions de CO₂. Per una altra banda, també podria tenir efectes negatius. La reducció de la setmana laboral es podria traduir en un augment del consum, dels viatges o la substitució de treballadors i treballadores per recursos naturals i energia. Un impost més alt sobre l’energia o un impost sobre les emissions de CO₂ podria contrarestar aquests efectes negatius, augmentant el preu dels béns i serveis que utilitzen molts recursos naturals i reduint-ne la demanda.
Finalment, la reducció de la setmana laboral pot tenir efectes sobre el benestar dels individus i, especialment, sobre la igualtat de gènere. La reducció d’hores permetria una distribució més igualitària de les tasques de cura, sobretot en les parelles heterosexuals on hi ha més diferències dins de la parella en el temps dedicat a treball reproductiu. Segons dades de l’OECD recollides en un estudi britànic, existeix una correlació positiva entre setmanes laborals més curtes i el temps que dediquen els homes a les tasques de cura.
En els últims anys s’han realitzat diferents experiments per estudiar quin impacte tindria la reducció de la setmana laboral. Algunes empreses espanyoles ja han experimentat amb la setmana laboral de 4 dies obtenint resultats positius (augment de la productivitat, augment de la satisfacció dels treballadors i treballadores, reducció dels nivells d'estrès, etc.). Aquests resultats, però, no són causals i no estudien quin efecte tindria aquesta mesura en altres indicadors importants com el benestar planetari o la distribució de les tasques de cura. Per assegurar que aquesta mesura tingui efectes positius, serà molt important acompanyar-la d’altres com per exemple reforçar el poder de negociació d’institucions del mercat laboral, com els sindicats; reforçar la inversió pública en serveis públics; reforçar mesures que facilitin la conciliació, com els permisos de cures; i introduir tributs que redueixin la producció i consum de béns i serveis altament contaminants.
Agraïments: Cristina Ferrer Romero i la resta de dones de l’Espai08
La reducció de la setmana laboral es pot dur a terme de moltes maneres: una proposta seria reduir el nombre d’hores que es treballen cada dia, mentre que una altra proposta seria la de reduir el nombre de dies que es treballa a la setmana. El que està molt clar és que no hi pot haver una reducció de salari, l’objectiu és treballar menys i guanyar el mateix. De fet, el que es proposa a l'estat espanyol no s’allunya gaire del que proposen experts i expertes arreu del món i que ja s’està pilotant en altres països, com per exemple França on la setmana laboral és de 35 h des de l’any 2000.
Existeixen diferents motius per a defensar una reducció de la setmana laboral. Alguns i algunes economistes esgrimeixen que les millores recents en la productivitat s’haurien de traduir en una reducció de la setmana laboral. La idea és que en comptes de produir més amb els mateixos recursos es pot passar a produir el mateix però amb menys hores treballades, mantenint així els nivells de producció. Històricament, millores en la productivitat s’han traduït en una reducció de les hores treballades, però en els últims 30 anys això no ha passat ni als EUA ni a la Unió Europea. Per una altra banda, membres del corrent de pensament post growth, del qual parlava en aquest article fa unes setmanes, defensen que una reducció de la setmana laboral mantenint la remuneració pot ser beneficiosa per la societat i el planeta, si també limitem l’increment del consum i la producció de recursos i les emissions que generen. A més, autors i autores com Giorgio Kallis defensen que una reducció de la setmana laboral permetria crear nous llocs de treball i que més persones poguessin treballar i participar en l’esfera pública. Les persones també tindrien més temps lliure per dedicar-lo al lleure, les cures o la seva vida íntima i personal.
Els possibles impactes de la setmana de 4 dies dependran del context econòmic, social i les polítiques públiques presents. Principalment, tindria efectes sobre el mercat laboral, el medi ambient i la igualtat de gènere. Els efectes sobre el mercat laboral podrien ser tant positius com negatius. Si aquesta mesura redueix la productivitat dels treballadors i treballadores (més costos de coordinació, més costos fixos mitjans, etc.), llavors les empreses podrien decidir substituir treballadors i treballadores per capital i energia. Com a resultat, augmentaria la rendibilitat sense que augmentés la productivitat del treball, resultant en un augment de l’atur i reducció dels salaris a llarg termini. Per una altra banda, també podria tenir efectes positius. La reducció de la setmana laboral podria augmentar la productivitat dels treballadors, reduint els nivells d'estrès i augmentant els nivells de satisfacció amb la vida, concentrant el treball remunerat de manera més eficient o redistribuint-lo a hores punta. El rol dels sindicats pot ser decisiu a l’hora d’acompanyar la mesura amb d’altres que mitiguin els potencials efectes perversos en l’ocupació.
Per una altra banda, aquesta mesura es presenta dins del marc d’una economia més respectuosa amb el medi ambient. La reducció de la setmana laboral podria suposar una reducció en el consum d’energia i l’ús del transport i un augment d’activitats d’oci menys contaminants. En aquest cas, es reduirien les emissions de gasos hivernacle i això tindria un efecte positiu en el medi ambient. De fet, existeix una correlació positiva entre les hores de treball remunerat i les emissions de CO₂. Per una altra banda, també podria tenir efectes negatius. La reducció de la setmana laboral es podria traduir en un augment del consum, dels viatges o la substitució de treballadors i treballadores per recursos naturals i energia. Un impost més alt sobre l’energia o un impost sobre les emissions de CO₂ podria contrarestar aquests efectes negatius, augmentant el preu dels béns i serveis que utilitzen molts recursos naturals i reduint-ne la demanda.
Finalment, la reducció de la setmana laboral pot tenir efectes sobre el benestar dels individus i, especialment, sobre la igualtat de gènere. La reducció d’hores permetria una distribució més igualitària de les tasques de cura, sobretot en les parelles heterosexuals on hi ha més diferències dins de la parella en el temps dedicat a treball reproductiu. Segons dades de l’OECD recollides en un estudi britànic, existeix una correlació positiva entre setmanes laborals més curtes i el temps que dediquen els homes a les tasques de cura.
En els últims anys s’han realitzat diferents experiments per estudiar quin impacte tindria la reducció de la setmana laboral. Algunes empreses espanyoles ja han experimentat amb la setmana laboral de 4 dies obtenint resultats positius (augment de la productivitat, augment de la satisfacció dels treballadors i treballadores, reducció dels nivells d'estrès, etc.). Aquests resultats, però, no són causals i no estudien quin efecte tindria aquesta mesura en altres indicadors importants com el benestar planetari o la distribució de les tasques de cura. Per assegurar que aquesta mesura tingui efectes positius, serà molt important acompanyar-la d’altres com per exemple reforçar el poder de negociació d’institucions del mercat laboral, com els sindicats; reforçar la inversió pública en serveis públics; reforçar mesures que facilitin la conciliació, com els permisos de cures; i introduir tributs que redueixin la producció i consum de béns i serveis altament contaminants.
Agraïments: Cristina Ferrer Romero i la resta de dones de l’Espai08