Mentre, al Parlament, el Govern de Pere Aragonès se sotmetia a la sessió de control de l'oposició i tornava a patir per la falta de suports a la cambra -concretat en les crítiques a la gestió de la sequera i els passos incipients i solitaris amb l'acord de claredat-, Joana Ortega passava pel plató de TVE amb Gemma Nierga, sempre hàbil per esgarrapar bons titulars. L'exvicepresidenta del Govern en l'etapa de CiU s'integrarà com a número 6 de la llista de Xavier Trias a Barcelona, després de l'acord entre el candidat i el PDECat, i ja s'esplaia en clau municipal. I ho fa en sintonia amb la seva tradició política, que beu de l'ortodòxia de CiU, pragmàtica, pactista i conservadora, per l'afegit que sempre havia representat Unió Democràtica a la federació.

El relat polític d'Ortega va emergir aquest dimecres amb naturalitat, conduït sense estridències per l'entrevistadora. "La independència no és factible ni possible en aquests moments", va dir per fixar tesi en clau nacional, lluny de la "confrontació intel·ligent" que propugna Junts. "En política no s'han de fer escarafalls", va reblar sobre les oportunitats d'un pacte amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona, en discòrdia amb l'espantall que agita la formació de Laura Borràs i Jordi Turull sobre un eventual retorn del tripartit. "No descarto mai res en política", va apuntar la futura regidora sobre un hipotètic pacte amb el PP. "És una imatge de centralitat, de política pragmàtica", va sostenir per explicar els beneficis del retorn a primera línia dels postulats de CiU. "No vaig a una llista de Junts", va sentenciar l'exvicepresidenta per sintetitzar amb nitidesa l'aposta electoral que capitaneja Trias, primer pas d'un canvi de rasant més profund a Junts. El de la reconstrucció.

Ortega parla amb la llibertat que li ofereix no estar sotmesa al pes de les sigles, certament. Però les seves paraules aporten pistes pel que pot esdevenir després de la primavera al partit central del centredreta sobiranista. Perquè els pragmàtics de Junts, que tan còmodes se senten amb la llista de Barcelona -resolta amb un 24% de vots crítics, perquè el partit encara és un magma actiu-, intentaran que una remuntada a les municipals serveixi per decantar la balança interna. No necessitaran ni la victòria de Trias per activar l'operació, n'hi haurà prou amb un resultat que els situï a la foto finish de la capital catalana. 

L'ofensiva pragmàtica s'haurà de conjugar amb la resolució del cas Laura Borràs. La Junta Electoral Central (JEC) ja ha ensenyat les cartes i, atesos els precedents de Quim Torra i Pau Juvillà, l'estació final serà la retirada de l'escó a les portes de la campanya. Borràs es pot convertir en protagonista quan els focus electorals s'encendran del tot, per a incomoditat de Trias, que ha evitat fotografies amb la presidenta de Junts de la mateixa manera que no se'l va veure -ni se'l veurà- al costat de Clara Ponsatí. Ja se sap que les agendes dels candidats són denses, es recorda sovint quan es formulen justificacions oficials, menys sinceres que les asseveracions en privat.

La dirigent del PDECat, com Trias i tantes altres veus de Junts, no renegaria d'un exercici actualitzat de sociovergència. Un escenari de coordinació que ja té engranatges ben greixats, de manera informal al Parlament i, amb cos institucional, a la Diputació de Barcelona. La batalla electoral a Barcelona està carregada d'interrogants. No se sap què passarà. Però cada setmana s'aclareix què podria passar. Hi ajuda, per exemple, la sinceritat de Joana Ortega.