António Costa continuarà sent primer ministre de Portugal. Ho farà amb un capital polític reforçat després de les eleccions anticipades celebrades aquest diumenge. El Partit Socialista ha aconseguit la majoria absoluta, un fet poc habitual a la república atlàntica. Les urnes lusitanes envien alguns senyals i seran analitzades amb lupa pels gabinets d'estudis de tots els partits. Les comparacions són inevitables i tots els actors polítics de l'estat espanyol intentaran extreure'n lliçons i, sobretot, escombrar cap a casa. 

Costa va convocar eleccions anticipades quan els seus socis a la seva esquerra, el Bloco d'Esquerda i el Partit Comunista -molt ortodox a Portugal- es van negar a aprovar els pressupostos. Ara els votants han reduït al mínim la representació d'aquestes formacions. Costa ha sobreviscut i ha acabat encarnant el vot de la moderació i la gestió. Els electors també han rebutjat l'alternativa de dretes. Chega, el Vox portuguès, ha assolit la tercera posició, però amb un 7%, lluny de la presència de l'extrema dreta en altres parlaments.

Sens dubte, el veredicte de les eleccions portugueses és un baló d'oxigen per a Pedro Sánchez. També és una garrotada per a l'oposició de Pablo Casado i un avís per a Podem i per als qui creuen que es pot tibar la política governamental fora dels marges establerts. Amb tot, el sistema polític portuguès té diferències clares respecte de l'espanyol. A Portugal, tot i que ja florits, els clavells als fusells van posar fi a la seva dictadura i el país va viure una efímera experiència revolucionària. Això ha generat fenòmens curiosos, com que el principal partit de dretes s'anomeni Partit Social Demòcrata, enfrontat al Partit Socialista. 

Una dreta, la portuguesa, que ha fet una oposició molt suau a Costa en plena crisi pandèmica. Tampoc aquí hi ha massa semblança amb una dreta espanyola excitada i radicalitzada. La pressió de Chega sobre la dreta tradicional ha estat menor que la de Vox sobre el PP. A més, funciona al país una certa cohabitació, ja que el president de la República, Rebelo de Sousa, pertany al partit principal de la dreta. 

Xifres electorals a banda, la situació política a Portugal té més similituds amb l'alemanya, on enfront les tendències a la polarització que es viuen a altres països, s'han imposat, primer amb la democristiana Angela Merkel i ara amb el socialdemòcrata Olaf Scholz, majories situades en el centreesquerre. En un terreny centrista s'ha ubicat també el francès Emmanuel Macron, que avança cap a les urnes amb una extrema dreta dividida. Mentre el món es polaritza, sembla que la majoria de la UE s'aferra al centre (d'esquerra o de dreta) conegut.     

És aquesta l'hora de la socialdemocràcia? Potser més aviat l'hora d'un cert pragmatisme així que s'entreveu la fragilitat de les receptes populistes. Com en altres llocs, la socialdemocràcia pot encarnar un cert ordre en moments de crisi social i econòmica: preservar l'estat del benestar sense allunyar-se dels criteris de Brussel·les, rebutjant sortides neoliberals i alhora les retòriques de l'esquerra radical.