En un article anterior assenyalava que l’administració cranc és aquella que, davant els reptes de la complexitat social, camina cap enrere per refugiar-se en les normes administratives i economicistes. En la seva marxa enrere, enforteix una tecnoburocràcia que decideix sobre els objectius i procediments de les polítiques públiques en el territori.
La tecnoburocràcia deixa de garantir la legalitat i la gestió adequada de les polítiques públiques per definir-les; i fer-ho per sobre dels electes i els espais de diàleg amb la societat civil organitzada. Una de les característiques d’aquesta administració és que, amb el seu domini burocràtic i economicista -que no econòmic-, trenca el compromís amb la societat civil i la ciutadania en la construcció del que és públic, del que pertany a tothom. La tecnoburocràcia confon l’administració amb la mateixa esfera pública. Ans al contrari, una administració democràtica sap que l’espai públic és una construcció col·lectiva de l’interès compartit.
Una democràcia s’enforteix quan l’administració pública, i especialment la local, considera que el seu principal paper és que la societat civil funcioni, i es debilita quan subordina a la societat civil a una rigidesa normativa. Una rigidesa que té com principal funció: protegir-se de la responsabilitat de les seves decisions o incrementar la seva dominació en l’espai públic.
La tecnoburocràcia exclou d’entrada el compromís de la societat civil i la ciutadania dels afers públics i, en especial, al tercer sector o entitats no lucratives, de les accions concertades o públiques-socials. Fet que produeix no sols un afebliment en la realització dels objectius de les polítiques, sinó un desencís de la ciutadania i un important retrocés dels valors i l’ètica democràtica.
En una societat com la catalana, on hi ha un nombrós, plural, ben organitzat i qualificat sector no lucratiu, la concertació i la cooperació en el desenvolupament de polítiques i serveis públics té un gran seguit d’avantatges: 1. La seva pluralitat i capil·laritat li permet actuar en processos socials complexos i arribar a gairebé tots els indrets socials. 2. El seu caràcter no lucratiu li permet reinvertir socialment els beneficis de la seva gestió. 3. Li és més fàcil treballar en xarxa amb altres entitats per realitzar una gestió més diversa, complementària i sinèrgica per fer front a la complexitat social. 4. La manca d'ànim de lucre li permet acollir el compromís de la ciutadania en els seus municipis, generalment sota la forma de voluntariat, i multiplica l’impacte de les inversions.
La concertació, a més, posa en pràctica els valors de la democràcia com són el diàleg, el respecte al pluralisme, la cooperació i el compromís de la ciutadania. Lamentablement, aquests objectius d’eficàcia en l’acció social, compromís de la ciutadania i enfortiment de la democràcia no es contemplen en els processos tecnoburocràtics de contractació pública.
És lamentable que l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres, abans avantguardista en la concertació pública i social, hagi perdut recentment notables ‘perles’ de col·laboració amb el tercer sector per la cessió de la iniciativa política a la tecnoburocràcia.