Aquest dilluns comença a Davos el fòrum anual que aplega els líders polítics i econòmics de la globalització. L'escriptor Thomas Mann va situar a la suïssa Davos una de les seves grans novel·les, La muntanya màgica, precisament en un moment dramàtic de la història europea, a les portes de la Primera Guerra Mundial. Concretament, en un sanatori per a burgesos, presentat com un lloc simbòlic, mentre es covava la tragèdia. Aquests dies, no sabem si amb la mateixa inconsciència, els rics i poderosos parlaran de les seves coses. Per si de cas, Oxfam Intermón els ha saludat amb un informe demolidor sobre la riquesa generada al món els darrers anys.

Segons l'entitat, només un 1% de la població mundial acumula el 63% de la riquesa produïda al planeta en els darrers dos anys. La inflació, apunta el document, no ha fet més que agreujar la desigualtat i, per primera vegada en 25 anys, la riquesa extrema i la pobresa extrema s'han incrementat. Un avís en tota regla a les elits del capitalisme global que hauria de ser atès. 

Les xifres que dona l'entitat han de neguitejar els qui estan al davant dels governs i les corporacions. Més de 800 milions de persones passen gana al món. Oxfam Intermón assenyala l'estat espanyol com un dels països del nostre entorn on les desigualtats són més feridores. Un 90% de l'increment de preus respon als beneficis de les empreses espanyoles i el nivell de guanys de les companyies de l'Íbex abans d'impostos va ser un 30% superior en el tercer trimestre del 2022 que en l'any anterior.

L'entitat proposa un increment de l'ingrés mínim vital, pujar el salari mínim interprofessional i un combat més decidit contra el frau fiscal i la precarietat. Oxfam Intermón ha tingut la virtualitat d'oferir un marc diferent al debat que es farà a Davos. I de plantejar en termes gràfics com la crisi múltiple que estem patint impacta en l'economia real de les famílies. 

Sovint assistim a debats sobre l'esgotament de les democràcies i com aturar l'ascens dels populismes i l'amenaça ultra, que recentment ha brollat amb especial força als Estats Units, al Brasil o a Itàlia. També arrosseguem l'etern debat sobre la crisi de la socialdemocràcia i el futur de l'esquerra. Però s'ha copsat, amb la invasió d'Ucraïna i la crisi de la cadena de subministraments, que el que semblaven nous principis inalterables de la globalització eren qüestionats i obligats a ser revisats. 

L'informe d'Oxfam Intermón posa llums llargues als interrogants sobre el futur de la democràcia i de l'esquerra. Com se salvaran les democràcies? Defensant sense dogmatismes els drets de la majoria i un model global de benestar, el més proper possible al de la Unió Europea. Quin és el futur de la socialdemocràcia? El que condueixi a reduir les desigualtats i garantir un creixement que només pot ser sostenible. I que exigeix que les grans companyies assumeixin més impostos. Hi ha un sector del capital que ho sap, però no vol assumir cap responsabilitat. Són els que aplaudeixen els Trump i Bolsonaro de tot arreu, perquè distreuen el malestar de les causes reals. Davos ha d'assumir l'informe d'Oxfam Intermón. Perquè no torni a passar el que va predir Thomas Mann.