"La pobresa energètica no és, només, un efecte de l'empobriment de la població. És la conseqüència d'unes polítiques que afavoreixen els oligopolis i els privilegis que se'n deriven". La reflexió correspon a Oriol Illa, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, i recull un problema de fons -el poder creixent de les companyies i la indefensió perenne dels més vulnerables- que es pot il·lustrar amb multitud de xifres, tan fredes com escandaloses. La primera, i més rellevant, les més de 600.000 persones que al nostre país pateixen els efectes de la pobresa energètica. Ho hem recordat amb el cas de l'anciana morta a Reus i és important no oblidar-ho ara que enfilem el debat de l'aprovació dels pressupostos, per bé que el Govern ja ha anunciat un increment de 1.050 milions de les partides socials.   

Les dades encara són més sagnants quan es pren perspectiva. Les entitats socials han subratllat els darrers dies que en el període 2009-2015 el preu de l'electricitat a l'estat espanyol per ús domèstic ha augmentat un 73% quan la mitjana d'increment a l'eurozona ha estat del 33%. Segons Eurostat, Espanya ja és el cinquè país amb la llum més cara per al consumidor domèstic. En un interval gairebé calcat (2008-2014), els salaris van caure un 0,7% mentre que el cost de la vida es va encarir un 8%, una pèrdua del 9% del poder adquisitiu dels ciutadans, tal com recull l'INE. I el cost de la vida s'ha encarit perquè el preu dels subministraments bàsics no ha deixat de pujar tot i la clatellada de la crisi. Com ha passat amb la llum, la factura del gas a l'estat espanyol ha augmentat un 67%. Això sí, Gas Natural Fenosa va obtenir un benefici net de 1.502 milions d'euros el 2015, un 2,7% més respecte de l'any anterior. Mentre els anys recessió laminaven els ingressos de moltes llars, els preus de l'energia han patit un increment desbocat. Molts electors n'han pres nota.

És tan necessari fer el diagnòstic del que va malament com posar-hi remei. Els debats monogràfics sobre pobresa que ja hem viscut al Parlament, així com les cimeres per aixecar un paraigua legal a les resolucions lesives del Tribunal Constitucional, han de comportar mesures palpables. Els pressupostos són el primer pas per fixar prioritats i demostrar que, en el mentrestant, la gestió d'allò quotidià funciona. Perquè la credibilitat del missatge sobiranista passa tant per fer viable el referèndum com per atendre amb nota, cada dia, qui està més preocupat per la situació econòmica que per l'emancipació nacional. Només així el concepte d'estat propi es dotarà de contingut i s'eixamplaran majories. Aquesta serà l'energia del procés.