Arriba Sant Valentí i l'aberració emocional que representa aquesta festa. Una exhibició del romanticisme fingit que aquí acostumem a eludir amb aquella excusa de "tenim Sant Jordi". Com si, per nostrada, aquesta espectacularització de l'amor fos menys postissa. Davant d'aquesta cita (més o menys lamentable) molts es fan preguntes de l'estil de "he de fer regal? Pensarà que no l'estimo si no em gasto la meitat del meu sou en un diamant robat durant una guerra civil africana? He de regalar alguna cosa amb valor econòmic o cola un dibuix fet pels nostres fills?"

Hi ha un dubte latent que poques persones es fan: "què collons pensa aquesta persona que conviu amb mi? Com és? Què sent? Quins misteris amaga el sexe contrari?" En un país on el futbol ho és (gairebé) tot, crec que un símil amb el Barça ens ajudarà a entendre fàcilment el sexe contrari. Tant si ets dona com si ets home.

Les dones són com el Barça de Guardiola i els homes com el Barça de Luis Enrique. Dit així sembla la típica tonteria dita per un borratxo. I ho és, però també és un mecanisme senzill perquè tots entenguem els punts bàsics de l'altre sexe.

El Barça de Guardiola era elegant i es preocupava per la seva imatge. Jugava bonic perquè la bellesa era un valor. Igual que ho és per les dones que gasten milers d'euros en roba i maquillatge.

El Barça de Luis Enrique es pràctic. Vol marcar un gol i vol fer-ho ràpid encara que sigui en pijama i sabatilles. De fet,  és capaç de fer passades de 60 metres o gols de corner (que vindria a ser la versió futbolística d'anar per casa amb una samarreta vella i foradada perquè "és més còmoda").

El Barça de Guardiola treballava poc a poc i amb vistes al futur. Construïa les jugades lentament, tocant la pilota. I es negava a celebrar res fins que s'acabés la Lliga. Com una dona que estalvia "pel que pugui passar". Que pensa a llarg termini i que no gaudeix de res perquè "mai se sap el que pot passar".

El Barça de Luis Enrique vol el plaer immediat. Com els homes que es compren el cotxe perquè a l'anunci hi surt una tia bona amb enormes pits. Vol el gol ràpid i de qualsevol manera. Sense carícies i sense estalviar ni un instant d'alegria. Celebra cada gol perquè mai se sap quan vindrà el següent.

El Barça de Guardiola suporta el pes de la responsabilitat de ser perfecte. Com una mare.

El Barça de Luis Enrique gaudeix de la lleugeresa de passar-s'ho bé. Com un adolescent.

No sé si això us ajudarà a triar el regal apropiat per la vostra parella. Jo he comprat bombons amb forma de cor (que no han provocat víctimes en cap guerra civil africana) i una samarreta nova (no tan còmoda) a veure si aquesta nit marco gol.