L'any 2016 va marcar un punt d'inflexió en la política espanyola quan el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) van unir forces per impulsar una reforma legal que conferia al Tribunal Constitucional (TC) poders d'execució penal, una mesura inusual en democràcies consolidades. Aquest moviment tenia com a objectiu principal enfrontar-se a l'independentisme català, i, sense dubte, va ser un moviment encertat des d'un punt de vista estratègic (nacionalista espanyol).

No obstant això, aquella decisió d’encarregar al Poder Judicial el combat contra l’independentisme va alliberar una força que ara sembla fora de control. Com una bèstia indomable, una vegada desfermada, no es pot tornar a posar a la gàbia amb facilitat. La ironia resideix en el fet que els mateixos socialistes que van donar suport a aquesta mesura ara es troben assetjats. Parafrasejant el pastor Martin Niemöller, quan els independentistes eren l'objectiu, no van alçar la veu perquè no eren independentistes. Ara que els afecta directament, sembla no quedar ningú per defensar-los.

El filòsof Thomas Hobbes va fer servir la figura del Leviatan per descriure el poder de l’Estat. Hobbes va argumentar que els homes es veuen obligats a sotmetre's al poder de l'Estat per evitar la guerra perpètua i la manca de moral inherent a la naturalesa humana. El Leviatan espanyol ha pres la forma d’una cúpula judicial –una casta derivada del franquisme sense depuració– que va rebre carta blanca per frenar l'independentisme, una cosa perillosa perquè ha implicat i implica un ús arbitrari del poder que posa en perill les bases de l'estat de dret i les garanties democràtiques.

Una democràcia consolidada exigeix una justícia independent i transparent. Escenes esperpèntiques com la protagonitzada aquest dijous pel coronel Diego Pérez de los Cobos o les crides a la desobediència fan palesa les conseqüències de la falta de depuració del Poder Judicial durant la Transició i les pràctiques que se’n deriven, com les que mantenen segrestat l'òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Mentrestant, davant les esquerdes evidents que presenta el sistema dissenyat durant la Transició, en comptes d’aprofitar la feblesa de l’Estat per fer algun avenç, l’independentisme català continua embarcat en una lluita fratricida per l’hegemonia, o encara pitjor, en lluites intestines entre faccions d’un mateix partit. Com deia el filòsof, poc ens passa…