Una amiga que ha fet un viatge organitzat a Egipte explica que hi havia una noia del grup que cada dia es feia "la millor foto" allà on anessin. Quan li va preguntar si tenia un ull fotogràfic privilegiat, la resposta va ser que no, que durant setmanes havia estudiat per Internet els millors angles i posats de cada atracció del tour, i es veu que a més d'obligar la seva parella a fer contorsionisme estirat a terra per aconseguir els contrapicats perfectes, també el vestia perquè anessin perfectament conjuntats.

I jo em pregunto, aquella noia viatjava per conèixer món o per ensenyar al món que viatjava? Estava més pendent de veure les piràmides o dels likes que li feien per cada foto davant d'una piràmide? Va arribar a veure el Nil en directe o només a través de la pantalla del mòbil? I és que per molts, enregistrar i compartir virtualment un viatge, un concert o una festa ha passat a ser tant o més important que viure-ho.

Quant fa que passa això? No deu fer tants anys, no? És el fenomen Instagram? Però és que no només es dóna en moments d'oci, també a la feina. Abans era de mala educació contestar missatges o mirar fotos al mig d'una reunió. Es poden penjar stories mentre es treballa? L'excusa és que el mòbil és també una eina de treball. S'ha creat una mena de consens no escrit? On és el límit ara?

És un debat que fins i tot ha arribat ja a les escoles i instituts. Aquesta setmana que comença el curs, el govern espanyol ha dit que es planteja prohibir els mòbils a les aules, com ha fet França, perquè molts adolescents en són addictes. En canvi, el Departament d'Ensenyament rebutja el veto. Els alumnes han de poder fer servir el mòbil al pati però no a classe? Qui controla si fan fotografies d'altres menors i les pengen a les xarxes?

Però encara és més preocupant l'advertència que llança el Servei Català de Trànsit. Un de cada quatre accidents per distracció a les carreteres és per culpa del mòbil. Fa anys que s'alerta que escriure un WhatsApp conduint és tan perillós com anar begut al volant, però sembla que ningú s'ho acaba de prendre seriosament. Per això ara Interior planteja endurir les multes als conductors que facin servir el mòbil.

I és que el mòbil s'ha convertit en una extensió més del nostre cos. Som incapaços de deixar el telèfon a casa encara que sigui per sortir a sopar fora. I si hi ha canalla encara menys. Per què des que tenen pocs mesos de vida els endollen les pantalles al davant del nas perquè s'entretinguin i no molestin?

On arribarà aquesta addició? Us he de confessar que fa temps que tinc el petit desig latent de viure una apagada tecnològica global. Si pot ser que duri uns dies, els suficients perquè tornem a picar l'intèrfon de casa un amic perquè baixi, perquè tornem a deixar un encàrrec en un Post-it, i perquè hàgim de retenir un moment màgic, i en comptes de guardar-lo a la galeria d'imatges d'un clic, ens hàgim d'esforçar per memoritzar-ne el so, l'olor i la llum.