Una de les persones més satisfetes a la presa de possessió de Meritxell Batet era Miquel Iceta. D’entrada, el líder del PSC ha aconseguit situar una catalana al ministeri encarregat de les relacions amb els territoris. I una catalana de perfil federalista, molt més sensible al diàleg amb Catalunya que Josep Borrell, per exemple. Que també és català. No sembla que el nou ministre d'Afers Estrangers hagi de tenir un paper molt rellevant en la desescalada de la tensió que s’ha proposat Pedro Sánchez amb la voluntat dels socialistes catalans i la predisposició favorable de Quim Torra. 

Però Iceta estava content per un altre motiu: per no haver estat ell el destinat a representar el PSC al nou govern de Madrid. El primer secretari dels socialistes s’ha reservat un paper menys mediàtic, està més interessat a influir sense ser vist. Certament no és senzill passar inadvertit quan ets el líder d’un partit, i el cap de files d’aquest partit al Parlament. Però tindrà més llibertat de moviments que la ministra. Això l'obliga a forçar un desgel en les relacions amb Quim Torra. Un fenomen que no va començar precisament bé: Quim Torra preveia els atacs de Ciutadans pels tuits i els articles, però es va sorprendre de la duresa que també va fer servir Iceta. En canvi, a la sessió parlamentària de l’últim dimecres es va poder constatar un to més suavitzat. No tant pels continguts: Torra va marcar unes línies i Iceta unes altres, molt distanciades de moment, però la música de fons revelava voluntat, com a mínim, de seure a parlar.

Meritxell Batet manté bones relacions amb Esquerra Republicana i amb el PDECat. No tant amb Junts per Catalunya, una formació nova de persones noves en política. Aquest pot ser un entrebanc. Però, més enllà d’això, el problema principal serà veure en què es concreta la desescalada, quines mesures pot i vol prendre el govern Sánchez per evidenciar un canvi d’atmosfera respecte al seu antecessor. Batet va dir que es podia aixecar el control de la utilització del FLA per part de la Generalitat. Altres dirigents del PSOE no ho veuen tan clar. El resultat d’aquesta divergència marcarà quin és el pes real de la ministra catalana en l’executiu.

I pel que fa al front judicial, caldrà esperar a veure l’actitud de la nova ministra de Justícia i del nou fiscal general. La instrucció de Llarena acabarà aviat i tothom afirma que el la vista oral del judici serà a la tardor. O sigui que el nou Govern no té molt de temps per als gestos, però amb voluntat política pot fer algun pas, i que les promeses de Sánchez a la moció de censura, i de Batet a la presa de possessió, resultin creïbles.