A Catalunya hi va haver espionatge polític i totes les parts implicades tenen el deure d'arribar fins al final per esclarir-ho, caigui qui caigui. Aquest dimecres, l'Audiència de Barcelona ha reobert la causa d'Òmnium contra les autoritats espanyoles per l'espionatge amb Pegasus, i ha demanat la desclassificació de documents del CNI. Veu indicis de delicte que no veia el jutjat que ho investigava, que va optar per l'arxivament. És una bona notícia, que se suma a la investigació oberta també contra l'exdirectora dels serveis d'espionatge, Paz Esteban, per les infiltracions telefòniques contra dirigents independentistes. No n'hi ha prou i cal anar molt més enllà.
L'Audiència de Barcelona ha fet un primer pas i admet que no es pot negar el delicte, tot i que no se'n coneix l'autoria. Qui hi pot haver al darrere? A vegades, només cal unir els punts: el programari Pegasus el comercialitza l'empresa NSO i només el poden comprar els estats. La justícia ha de ser garantista, però una causa com aquesta corre el risc d'eternitzar-se, o que acabi sense conseqüències, i això seria inadmissible. Ja no només pels partits independentistes, també per la qualitat democràtica de l'estat espanyol. No es pot normalitzar en cap cas que un estat intervingui telèfons de rivals polítics, que no són ni organitzacions terroristes ni narcotraficants.
Totes les parts s'haurien de conjurar perquè l'espionatge amb Pegasus tingui conseqüències reals, siguin polítiques -com a mínim- o penals, si s'acrediten els fets. Parlem d'un cas d'espionatge que es va destapar l'any 2022 i ja han passat quatre anys sense avenços significatius. Sigui perquè Israel i l'empresa NSO no col·laboren, perquè el govern espanyol s'empara en la llei de secrets oficials, perquè les desclassificacions arriben en comptagotes, perquè la justícia té poc interès en investigar els fets, o perquè els partits han passat pantalla i ja no utilitzen la seva força negociadora per resoldre aquesta qüestió.
Encara que això signifiqui reconèixer que el govern del PSOE va espiar independentistes, en alguns casos de manera "legal" -amb autoritzacions més que controvertides del Suprem, com la que apuntava a Pere Aragonès com a cervell dels CDR- i, en d'altres, directament sense l'aval judicial. Si el CNI anava per lliure és un problema greu; i si va rebre l'ordre política d'infectar telèfons de dirigents d'Òmnium, d'ERC, de Junts o els seus entorns, també.
Pedro Sánchez, que en alguns moments ha verbalitzat que volia atacar els problemes de fons de l'Estat i que, de fet, també n'ha estat víctima, no pot desatendre la qüestió en aquest tram final de la legislatura. D'una banda, facilitant fins on pugui la investigació, amb la desclassificació de documents que permetin als jutges arribar fins al final. De l'altra, abordant reformes com la de la llei franquista de secrets oficials. I ERC i Junts, o els socis de Sumar i els Comuns, hi han d'insistir perquè l'espionatge polític no quedi oblidat.