Se'n diu habitatge de protecció oficial, però sembla que la protecció juga al bàndol contrari, i se’n parla ara perquè la lluita autoorganitzada ho ha posat a l’agenda. Durant les mobilitzacions del passat cap de setmana, el Sindicat de Llogateres va anunciar la vaga de lloguers als edificis de La Caixa, i el recent acord parlamentari de mesures urgents per l’habitatge inclou blindar l'habitatge amb protecció oficial (HPO) i evitar que passi al mercat privat. Però les esquerdes i les ombres d’aquest sistema de col·laboració publicoprivada per a la provisió d’habitatge assequible fa molts anys que clamen. La protecció per a qui és?
La mala praxi, els abusos immobiliaris i la manca de transparència són habituals en aquestes promocions explotades per privats en sòl públic, subvencionades i amb beneficis fiscals. Promocions que han esdevingut el sistema més habitual de provisió d’habitatge relativament assequible als Plans Locals d’Habitatge de la majoria de municipis, amb el mínim esforç per part de les administracions.
Malgrat ser habituals, però, els abusos no sempre comporten organització de les víctimes per defensar-se, com sí que va ser el cas de les perjudicades per VISOREN que fa dos anys van assolir ressò i suport dels seus ajuntaments a Esplugues, Tiana, Sant Fost de Campsentelles, Bigues i Riells, Calaf i Canet; però, en canvi, en el cas de Badalona l'Ajuntament va girar l’esquena als damnificats de la promoció Gregal explotada per Fundació Nou Lloc i Fundació Salas.
Un cop cedit el terreny, moltes administracions públiques es desentenen de la promoció, i no activen cap mena de mecanisme de control, seguiment ni mesures de rendiment de comptes. El frau és recurrent en cinc àmbits principals: 1) Venda d’habitatges a fons voltor, 2) Lloguers que deixen de ser protegits abans d’hora, 3) Quotes extres i serveis inexistents, 4) Habitatges lliurats amb greus deficiències, i 5) procediments d’accés sense garanties.
Vendre a fons voltor l’immoble construït amb subvencions i concessió de sol públic és el més escandalós, aquí La Caixa fa una estafa aparatosa i descarada, on l’especulació ha desprotegit proactivament les llogateres, amb intents d’expulsió i no renovació de contractes, desnonaments, promocions buides i clàusules abusives. Amb el beneplàcit administratiu, aquests pisos acaben fora de lloguer social, i en mans d’inversors perden definitivament el caràcter de protecció oficial.
Els lloguers que deixen de ser protegits al cap de pocs anys, molt abans del previst, o l’expulsió de les llogateres amb excuses com l’edat o la situació laboral, adduint que han canviat les condicions que van permetre l’adjudicació, són una altra fórmula d’estafa que perjudica enormement les trajectòries vitals de les persones que havien confiat en les normes oficials en entrar en aquest sistema d’habitatge. Això passa també en pisos on la concessió és gestionada per ens públics, com seria actualment el cas de Reina Amàlia a Barcelona.
Les quotes extres i serveis inexistents són la fórmula amb què les promotores se salten el límit de preu estipulat per llei. No sobrepassen formalment el lloguer màxim fixat, però cobren complements abusius per manteniment, i serveis o subministraments inflats. Juntament amb el lliurament dels habitatges amb greus deficiències, aquestes formes d’estafa són les més conegudes des de 2022, i afecta tant l’HOP de lloguer com de compra.
Finalment, hi ha els procediments d’accés sense garanties ni seguiment. En connivència amb la permissivitat de l’administració pública -com passa en el cas denunciat a la promoció Estel Park a Badalona on l’Oficina Municipal d’Habitatge s’ha desentès completament del procés d’adjudicació- aquest frau és molt generalitzat. Ja l’any 2015 l’informe de la Sindicatura de Greuges sobre accés a l’habitatge social aportava recomanacions per millorar els processos d’adjudicació.
El descontrol sobre aquestes concessions, la falta de mecanismes per vetllar-les i la consideració que es tracta d’un tema entre privats on no s’ha d’intervenir, contrasta amb la resposta que va donar el Govern de la Generalitat a la meva pregunta parlamentària feta a principis de 2023. Segons es publica al BOPB número 596 de dimarts 13 de juny de 2023, “La responsabilitat pública per al seguiment de la concessió de terreny públic per promocions d’habitatge protegit recau en el titular del solar, que l’haurà de detallar en les clàusules del plec per a la licitació de la concessió del sòl i en el contracte per la cessió d’aquest”.
I contrasta també amb les dificultats que tenen les cooperatives sense ànim de lucre per obtenir concessions de sòl públic per a construir habitatge amb models d'innovació social. I això que en aquest cas les cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre compten amb control no només públic, sinó també social i d'autogestió democràtic subjecte a la llei, cosa que les promocions delegades a privats, no. És hora de dir-ho clar: el model ha fracassat. Cal una auditoria de les promocions d’HPO, clàusules de control efectives i sancions exemplars. I cal valentia política per fer-ho.