El procés d'independència de Catalunya, amb la proclamació de la República com a punt àlgid, ha posat l'Estat en tensió de tal manera, que és a punt de fer fallida com a democràcia homologada. Amb la boca petita encara, líders europeus comencen a veure amb preocupació com trontollen els fonaments d'un dels membres de la Unió.

Les accions prèvies al referèndum de l'1 d'octubre ja començaven a mostrar símptomes preocupants: escorcolls a impremtes i irrupcions a redaccions amb identificació de periodistes, persecució judicial a mitjans de comunicació, detencions d'alts funcionaris de l'administració catalana, clausura de webs, etcètera.

El mateix dia 1, la ferotge repressió policial contra la població inerme que defensava els col·legis va provocar un terratrèmol en l'opinió pública europea i mundial. El negacionisme posterior de l'Estat, amb imputacions judicials incloses a ciutadans violentament reprimits, van agreujar el panorama. Les forces de seguretat premiades i convidades a desfilar per Madrid, sumades a la dimissió de Felip de Borbó com a cap d'estat de milions de ciutadans catalans van fer el ple.

Seguim. Ciutadans detinguts per criticar la policia a Internet, els activistes i pacifistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez detinguts amb acusacions jurídicament insostenibles. L'Estat –amb la connivència del PSOE i C's– aplicant l'article 155 de forma inconstitucional, sabent que la justícia (sota el seu control) no posarà objeccions. 

Un fiscal general reprovat pel Congrés formula unes acusacions al govern català que no s'aguanten per enlloc. Una jutgessa de l'Audiència Nacional –tribunal d'excepció que no existeix en cap altre democràcia avançada– s'atribueix una competència que no li pertoca, aplica uns tipus penals que no encaixen amb els fets i dicta mesures cautelars completament desproporcionades. 

El director d'un setmanari satíric és imputat per haver fet befa de les forces de seguretat. Vuit mestres són acusat d'"incitació a l'oci" per haver parlat a les aules dels fets de l'1 d'octubre... Podria seguir i ocupar moltes més línies d'aquest article, però crec que l'exposat és suficient per fer palès que el sistema democràtic espanyol està caient com un castell de cartes.

És possible que la justícia belga acabi de descobrir a ulls d'Europa que l'estat espanyol és una carcassa buida. Per fora té l'aparença d'una democràcia  occidental consolidada, però per dins les estructures socials, econòmiques i polítiques del franquisme són ben vives.