Pedro Sánchez és un bon exponent del poc que dura l'alegria a la casa del pobre. De tant en tant guanya però per poca estona. Arriba a secretari general del PSOE però ha de plegar perquè el seu partit no li avala el "no és no" a la investidura de Rajoy; torna a dirigir el partit, superant la candidata de l'establishment, i fins i tot accedeix a la presidència del govern, però ha d'acabar convocant eleccions perquè no aguanta la pressió del trident d'ultradreta i, sobretot, dels mateixos que no el volien dirigint el partit. Hom s'imaginaria que algú que ha mostrat tanta resiliència per sobreviure en el perillós món de les baronies socialistes tindria més personalitat, però no ho sembla.

En favor seu, s'ha d'admetre que Sánchez no té a l'hemeroteca cap "apoyaré" com el seu predecessor Zapatero però, en canvi, s'ha fet un tip d'intentar fer creure als catalans que ell no és com Rajoy. I la seva interpretació no deu ser del tot dolenta, perquè els partits independentistes el van investir president -via moció de censura- i perquè encara hi ha molts catalans -suposo que de bona fe- que creuen que la no aprovació dels pressupostos tindrà unes conseqüències dramàtiques per a Catalunya.

Sánchez podia haver continuat manant amb pressupostos prorrogats. Per cert que, segons el diari Expansión, els que pretenia que li aprovessin tenien un forat de 8200 milions d'euros i, per tant, a la pràctica haurien estat inaplicables. I també va ser ell qui es va fer enrere d'un principi de pacte amb els independentistes quan les mòmies del seu partit -nivell Alfonso Guerra & Felipe González- se li van tirar al damunt per aquella parida del relator i quan li van convocar una manifestació filofeixista que va reunir la impressionant quantitat de 45.000 defensors de la unitat de la pàtria espanyola. Vaja, que no us deixeu entabanar: si Sánchez ha convocat eleccions, deu ser perquè li sembla que tindrà millors resultats ara que no pas si ho deixa per més endavant.

Pedro Sánchez ha estat, per exemple, el president d'un govern que ha propiciat que Josep Borrell es passegés pel món dient barbaritats sobre Catalunya, i que ha creat la Secretaría de Estado de la España Global, la titular de la qual ha tingut aquesta setmana una actuació gloriosa a Sky News en comparar el referèndum de l'1 d'octubre amb una violació. L'estupor del periodista que l'entrevistava en sentir que el sexe, com votar, està bé sempre que en tinguis autorització contrasta amb els que continuen estimant Espanya per més garrotades que ens fotin. I també és el president de govern que tolera que l'advocada que representa l'Estat al judici del procés li etzibi a Quim Forn que a ella li costaria separar el seu càrrec de la seva ideologia. Tot molt democràtic.

Amb aquest historial, em costa entendre la por de molts catalans al que pugui passar el 28 d'abril. Si suma el tripartit d'ultradreta, 155 al cantó. I si no, Sánchez haurà de trucar a la porta de Rivera. Potser acaba guanyant una estona. Nosaltres hi perdem en tots els casos.