Es diu Naim Darrechi, té 19 anys i és el tiktoker amb més seguidors de l'Estat. En concret en té 26 milions de seguidors i seguidores, la majoria adolescents. En una xerrada de Youtube amb el youtuber Mostopapi ha presumit d'ejacular "a dintre i sense avisar" en totes les seves relacions sexuals amb noies. "Mai ha passat res, i jo estic començant a pensar que tinc un problema", afegia, "així que els dic que tranquil·les, que soc estèril, o bé tu tranquil·la que jo m’he operat per no tenir fills" (referint-se a la vasectomia). Les xarxes s'han omplert de crítiques al vídeo, i encara s’ha viralitzat més. Fins i tot la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha assegurat que posaran el cas al coneixement de la Fiscalia. 

Treure's el preservatiu o ejacular a dintre sense consentiment és abús sexual. La llei del "només sí és sí" ho considera una agressió. Que aquest nano estigui promovent l’abús sexual em sembla una aberració que no ens podem permetre, que centenars o milers de joves vulguin imitar aquest comportament tan masclista serà un fet.

Com a creadora de contingut, com a especialista en temes de feminisme, gènere i educar en la igualtat, em preocupa quins referents tenen els i les nostres joves i adolescents. Durant força temps, he estat darrere les tecles i les pantalles de contingut per adolescents i millennials i he vist com han anat canviant els models i mitjans de comunicació.

Avui m'agradaria reflexionar sobre què passa quan deixem la comunicació i l’entreteniment en mans de persones que no saben el que es fan. Què passa quan deslegitimem les xarxes que tenen més quota de share que un prime time a la tele? Què passa quan tots aquests missatges de base masclista quallen entre la gent més jove?
I no, la culpa no la tenen els i les joves. És molt fàcil i molt boomer acusar a les noves generacions de la precarietat i de les mancances que estan vivint. Ara més que mai fa falta contingut audiovisual de qualitat, filtrat amb ulleres de prisma violeta, verdes i amb l’arc de Sant Martí. 

Cal més educació en la igualtat i afectivosexual, a l'escola, però també a casa, fan falta referents lliures d’estereotips i rols de gènere. I quan una persona així, quan un nano així, diu el que diu, destrossa amb un segon tota la feina feta per centenars d’institucions, activistes i professionals que actuen com agents transformadors per tal de tenir un futur lliure de sexisme.

Perquè normalitzar aquestes violències cap a les dones, i en aquest cas més en concret cap a les joves i adolescents, naturalitzar aquesta masculinitat hegemònica, l'ego machi de fecundar, el machirulisme de manual, és també posar en risc la salut física i mental de moltes dones, és exercir la violència cap a les noies, és promoure relacions desigualitàries basades en l’abús.

I posar nom a tot plegat, i denunciar-ho i tenir eines reals per fer-ho sense que hi hagi conseqüències és fonamental. I no sempre és possible. Tenir tolerància zero amb persones que exerceixen i encobreixen aquesta violència també és fonamental. Perquè les persones que són coneixedores aquests abusos també en són partícips i no ajuden al fet que les víctimes puguin sobreviure a tot plegat.

I al vídeo només fan que riure, i implícitament diuen als milions de joves que veuen això que tenir aquesta actitud d'abús és graciosa, i jo només faria que plorar en veure això. Cap on estem anant? Què ens està passant? Com ens hem de veure? Què s’ha fet malament? Com hem d’educar a les nostres criatures perquè no acabin perpetuant aquests rols?

L'única resposta que se m'acut a tot plegat és educar-los amb esperit crític, que coneguin la realitat i discerneixin aquells comportaments sexistes per ells mateixos, i que arribin a la conclusió que cal eliminar. I no serà fàcil, el marc mental i social no ajuda. 
Cal prevenir d'arrel les violències, les actituds hostils, el no reconeixement d'aquestes violències. Cal la base per construir relacions sanes no travessades per aquestes violències, per la subordinació, per l’abús. 

Perquè pot ser que sí, que un vídeo d’aquestes característiques es faci viral, i hi hagi persones que adoptin aquest comportament per imitació. Però em genera una mica d'esperança veure com cada vegada som més els i les que condemnem aquesta mena de violències, que cada vegada hi ha més espai per parlar-ne, per condemnar-les, que cada vegada més hi ha més consciència social, necessitem espais per parlar-ne, però també necessitem espais per fer créixer continguts lliures d’estereotips.

Perquè ja des de ben petites les criatures puguin créixer amb uns referents audiovisuals sans, dotar-les d'aquest esperit crític, puguin aprendre a assenyalar les violències i no integrar-les com a pròpies. Necessitem un canvi urgent. De perspectiva, de mirada, de model. I aquest vídeo és només un exemple de les múltiples violències que necessitem erradicar.