Deixem clar d'antuvi que Carles Puigdemont hauria de ser investit President de la Generalitat de Catalunya si l'Estat acceptés la voluntat democràtica de la majoria parlamentària i deixés d'interferir de forma explícita i intolerable en els afers d'un poder públic que hauria de poder actuar amb llibertat i independència.

Tanmateix l'Estat no vol que cap del ostatges o exiliats sigui investit president. Això és un fet de la realitat que el Parlament de Catalunya ha acceptat de facto. La reforma de la Llei de Presidència només va ser un altra manera de posar de manifest la regressió democràtica de l'Estat espanyol, però d'antuvi tothom sabia que el seu recorregut real seria nul. 

No queda més espai per jugades mestres. L'Estat va obligar l'independentisme a jugar a la ruleta russa el 21D, i el resultat va ser una majoria absoluta independentista en les condicions més adverses. Ara bé, no convè tornar a jugar a la ruleta russa, perquè potser hom podria trobar que l'Estat hagi posar totes la bales al tambor del revòlver.

L'independentisme ha de posar en marxa el Pla D i proposar un altre candidat a la investidura. Junts Per Catalunya parla d'un president provisional fins que Carles Puigdemont pugui ser investit sense entrebancs de l'Estat. Ho repetim: hi té tot el dret. Tanmateix, Catalunya no pot tenir un president interí sense cap poder polític.

Les condicions en que el nou govern haurà d'actuar seran duríssimes, car l'Estat no ens traurà el peu del coll. Precisament per això, el nou president (o presidenta) de la Generalitat ha de tenir prou pes polític per resistir les envestides antidemocràtiques i repressives de l'Estat. La por a que es produeixi un resultat similar a la jugada Mas-Puigdemont –que l'interí acabi eclipsant el titular– no hauria d'influir en la decisió de Junts Per Catalunya.