Entre Sant Jordi i la Moreneta, està essent aquesta una setmana trepidant: engarjolen polítics a Madrid i familiars de polítics a Barcelona i escorcollen domicilis i despatxos varis, allà per actes de fa anys (a Madrid hi ha un partit lliurant una guerra sense treves, sembla), i aquí, caient de sobte en tromba tot l'aparell institucional sobre algú que no sé com s'ha pogut deixar en llibertat fins ara, perquè era investigat des de fa tant que si continuava en llibertat era esperable que no s'estigués quiet, amb la sensació d'impunitat que s'encomana amb el poder perpetuat, fins a haver distret, diuen, a la vora de trenta milions d'euros.

Però aquests dies han vingut fornits de més dades: s'ha aprovat al Parlament la proposta de reforma del seu reglament que permetrà, si s'escau, l'aprovació exprés de l'anomenada llei de transitorietat jurídica, i hem sabut ara d'unes declaracions de Lluís Llach, que ell però va pronunciar en una conferència fa uns quants mesos. Massa casualitat em sembla, però no és la meva intenció fer cap reflexió conspiranoica, i al cap a la fi els temps estan molt accelerats i potser el que abans vivíem en una dècada ara l'abastem en unes hores.

Les paraules de Llach són, tanmateix el que em sembla més interessant, perquè no fan altra cosa que palesar on condueix necessàriament la situació política catalana si la majoria parlamentària i el govern espanyol continuen fent via, cadascú des del que considera la seva responsabilitat. Llach planteja l'eventual sanció d'un funcionari que no compleixi amb la llei (i pensa en la catalana) i el president Puigdemont rebla el clau quan es pregunta de manera retòrica si és imaginable un funcionari que no compleixi en la llei (i pensa en la catalana) Per tant, la fórmula "de la llei a la llei" està (expressament?) formulada de forma incompleta. El que vol dir és "de la llei espanyola a la llei catalana".

Per tot plegat és evident que l'Estat no pot permetre que aquesta llei (que obligaria els funcionaris en la mesura en què no fos suspesa) que el Parlament aprovaria en un tres i no res, arribi ni tan sols a començar a comptar per complir el número. Ara per ara és ben difícil que s'impugni la reforma del reglament, però a partir d'aleshores, la realitat política agafarà encara més velocitat de la què estem experimentant aquesta trepidant (i misteriosa) setmana.