“Esgarrifa aquesta qüestió prèvia. Que hi ha humans, milions d'humans!, que no tinguin l'elemental per sostenir-se físicament, només és possible en una societat com l'actual, on els que no produint res i gaudint-ho tot acumulen tanta riquesa com inferioritat moral. Humanament, és incomprensible; socialment intolerable; econòmicament, suïcida i estúpid. Tant com saben de números i no van saber entreveure el que ara és un desastre: el desequilibri econòmic del sistema capitalista.” Aquestes paraules són del mestre Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Són l’inici d’un article, titulat Vivir, que va publicar a La Voz de la Bureba el gener de 1936. Benaiges era republicà, i per això el mataren.
Tenim accés al text sencer de l’article, com a tantes coses relacionades amb Benaiges, gràcies a la feinada que des de fa anys desenvolupa el documentalista Sergi Bernal i que ara ha arribat en forma de pel·lícula als cinemes amb direcció de Patricia Font i guió d’Albert Val a partir de la novel·la de Francesc Escribano. Les seves paraules són tan planeres com profundes, i serveixen per pensar sobre la llibertat que necessitem encara avui. Avui, precisament, quan constantment ens parlen de la llibertat. Quan hi ha partits polítics que centren les seves proclames en aquesta idea. La presidenta Isabel Díaz Ayuso, per exemple, va defensar la llibertat que ella promou a Madrid consistent en el fet que no et trobaràs la teva exparella. Tots els partits parlen en nom de la llibertat. Associen allò que diuen defensar i promoure a la llibertat. No és nou.
La paraula llibertat és un concepte en disputa en molts moments de la història. Qui està en contra de la llibertat? Qui vol defensar una proposta contrària a la llibertat? La gent vol la llibertat, ser lliure. Però què és ser lliure? No trobar-te la teva exparella, com ens diu Ayuso. Milton Friedman (1912-2006), Premi Nobel d'Economia i impulsor del neoliberalisme insisteix en la llibertat d’escollir. Ser una persona lliure, viure en un país lliure, vol dir per a ell i per al neoliberalisme poder escollir, poder triar sense limitacions.
L’estat ha de ser el més petit possible, només actuar per garantir el lliure mercat... Ni educació pública, ni sanitat pública, ni serveis socials... El liberalisme i el neoliberalisme, tot i les seves diferències, coincideixen a considerar la llibertat més enllà de les condicions materials d’existència de les persones. És a dir, pensen que totes les persones poden ser lliures quan entren en un mercat i poden triar entre tot allò que se’ls hi ofereix. Poden comprar fruita, verdura, carn, peix, ous...
Des del republicanisme hi ha qui ens ofereix una altra manera de pensar la llibertat: què passa quan algú no té diners per entrar al mercat i comprar allò que necessita? Què passa quan algú només pot anar de parada en parada i demanar si li poden donar allò que els sobra o caducarà aviat? Des del republicanisme hi ha qui ha pensat la llibertat vinculada a les condicions materials de vida de les persones. Són lliures les persones que no poden pagar el lloguer o la hipoteca de la seva llar? Són lliures les persones que no poden arribar a final de mes? D’aquestes i d’altres realitats escrivia Benaiges el 1936, i avui continuen sent vigents les seves paraules davant les necessitats no satisfetes de tantes persones al nostre país i al món.
Avui, que podem recordar el republicanisme del 14 d’abril, també podem pensar en les diferents propostes que es presenten a les eleccions del 12-M. Aquest article dona continuïtat als dedicats a Joan C. Tronto i a Simone Weil les setmanes anteriors per pensar la cosa electoral més enllà del que fem amb el nostre vot. Les dues autores pensen i tenen les seves concepcions de la llibertat. Weil va escriure que “la llibertat és el poder d’escollir a l’interior del marge que deixa la coerció directa de les forces de la natura i l’autoritat acceptada com a legítima”. Tronto ens diu: “És la nostra capacitat de tenir cura i comprometre’ns amb allò que ens preocupa el que ens fa realment lliures”. Totes dues també estan molt lluny i molt en contra de la idea de llibertat neoliberal que tan present està avui. Totes dues, com la llibertat republicana proposada, tenen molt presents les necessitats humanes que cal garantir.
Avui, a més a més, convindria pensar en les necessitats humanes i les de les diferents vides que coexisteixen en aquest planeta. També les necessitats del planeta, sense el qual no podem viure. Debatrem sobre tot això en la campanya d’aquestes eleccions?
Una novetat editorial excepcional per conèixer i debatre sobre la llibertat republicana acaba d’arribar a les llibreries i aviat portarà el seu autor fins aquí per presentar-la. És l’obra La república cooperativista. Esclavitud y libertad en el movimiento obrero d’Alexander Gourevitch, publicada per Capitan Swing i traduïda per Julio Martínez-Cava. Gourevitch ens presenta així la llibertat republicana: “La llibertat que van buscar els republicans obrers no era la llibertat de no veure's interferits pels altres, sinó la llibertat d'autogovernar-se en tots els aspectes de la vida. Aquesta idea de governar-nos a nosaltres mateixos en lloc de ser governats per uns altres —o per poders incontrolats en general— és el cor de la llibertat republicana”.
Gourevitch, estudia el republicanisme obrer del segle XIX als Estats Units, i el que allà troba té molt a veure amb el que passava aquí i amb el que Benaiges, i molta altra gent republicana, defensarà. Com escriu Gourevitch el republicanisme, també el del 14 d’abril, no es pot separar de l’emancipació que permetrà a les persones viure en unes condicions materials i polítiques que les permetin exercir la seva llibertat: “Els republicans obrers van renegar absolutament de la idea que els treballadors, a causa de la seva opressió, no podien actuar en el seu propi interès. En comptes d'això, van creure que la principal tasca de la teoria política era pensar sobre com els treballadors podien organitzar-se a si mateixos en organitzacions polítiques i socials independents en les quals s'educarien a si mateixos, aprendrien els uns dels altres i exercirien un poder col·lectiu. El poder i la llibertat mai vindrien donats, havien de ser conquistats”.