Llibertats d’expressió selectives
«Tenim un partit que es diu a sí mateix liberal que veta artistes per la seva adscripció política»
ARA A PORTADA
-
-
Front comú de Catalunya i el País Basc per aconseguir l'oficialitat de les llengües a Europa Lluís Girona Boffi
-
-
Cristóbal Montoro i vuit més: la llista de ministres imputats de José María Aznar Lluís Girona Boffi
-
Montoro es dona de baixa del PP després de ser acusat de beneficiar empreses gasistes quan era ministre Redacció

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
Tot plegat és tan gros que no saps ni per on agafar-ho. Tenim un partit que es diu a sí mateix liberal que veta artistes per la seva adscripció política. Un partit que s'omple la boca de constitucionalisme i que demostra no haver-se llegit amb gaire èmfasi la Constitució (que estableix la llibertat ideològica i afegeix que cap ciutadà pot ser discriminat per raó d'opinió). D'altra banda, continua sent admirable que els qui més parlen d'Espanya siguin aquells que la volen més escapçada i esquifida. Que no ho saben, que la majoria de cantants i grups són d'esquerres? Quines ganes de fer-se més petits del que són. Si pensen portar aquestes dèries a l'escala internacional, potser declararan Bruce Springsteen persona 'non grata' el pròxim cop que actuï a Madrid?
No ens cansarem de dir que un país adult, una societat estructurada, qualsevol, ha d'assumir el conjunt del seu patrimoni cultural, i que els vetos als artistes per ideologia o per partidisme són propis de gent petita i de mirada curta. Aquesta idea, però, és aplicable en totes les direccions, perquè aquí, entre uns i altres, van apareixent nous límits per aquí i per allà. Aquest mateix divendres, l'ajuntament de Bilbao (PNB-PSE) ha anunciat la cancel·lació l'actuació de l'estrella de C. Tangana, estrella del trap, a l'Aste Nagusia, la Setmana Gran, perquè les seves lletres són masclistes. Què dius ara, no ens n'havíem adonat! I bé, no és el primer cop que llegim aquesta classe de notícies: circulen llistes de cantants i grups 'incorrectes', que inclouen fins i tot cantants femenines, acusades de sexisme, com Amaral i Shakira.
Però, en general, qui s'escandalitza per uns casos fa la vista grossa amb els altres, o bé els justifica. I a l'inrevés. I al mig, veient com la paret d'un cantó i la de l'altre se'ns van apropant amb el risc de fer-nos farinetes, ens anem quedant aquells que l'única cosa que volem és que s'abstinguin de voler protegir-nos tant i que ens deixin en pau.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.