Amb la proximitat de Sant Jordi arriba el clàssic allau de recomanacions i es revifa l'etern debat sobre la qualitat i la quantitat de la producció editorial. Un debat inseparable de la feina d'escriure— i dic feina més per la qüestió professional, que per la retribució. Personalment, si  faig una cosa, no puc  fer l'altra (tot i el tòpic que es diu sobre les dones i el multitasking; potser perquè jo sóc més de mindfulness). I és en part per això també que, a dia d’avui, soc una escriptora que només llegeix.

Tingues un fill, planta un arbre i escriu un llibre, afirma la dita; i ningú parla de llegir-lo! Amb la lectura crec que passa com amb el medi ambient, que entre tots ens el carreguem. O amb  la nostra salut: consumim productes amb ingredients que ens fan emmalaltir i després engolim medicaments ignorant els efectes secundaris... O amb l'amor mateix: tots admirem els avis que s’estimen, però la convivència enlloc d’augmentar el respecte ens acaba la paciència... És un peix que es mossega la cua. Volem que la jovenalla llegeixi per voluntat pròpia i per plaer, però... no. Ara, pregunteu-nos a què dediquem més estona en el dia a dia: a llegir o a mirar la tele (o el mòbil o l'ordinador)?

S'acosta Sant Jordi i, com de costum, tots ens deixem engolir per l'espiral consumista, alimentant el tsundoku propi i aliè (que és la versió japonesa i més poètica  de la síndrome  de Diògenes llibreter), i que, malauradament, no servirà per enriquir després el vocabulari, l'escriptura o la parla del món real. Vivim a l'era de l'híper  comunicació, de la informació constant, i sempre tenim pressa; ens manca (el) temps. Per tot. Però aquest passa, igualment. Decidim amb consciència en què invertir-lo o no.

Per tot plegat, faig una proposta triple, en la que m’incloc. Primera: comprem ara només allò que realment serà llegit. Hi ha més dies que llonganisses! O que llibres al mercat. Segona: donem els exemplars que tenim morts de pena a casa. Hi ha gent que en traurà més profit, segur. I tercera: escollim obres que no surtin a les llistes. Ni tan sols a les de més venuts que, a hores d'ara, ja s'han fet. Anem a les llibreries en qualsevol moment de l'any i remenem, fullegem, preguntem als llibreters. Formem-nos un criteri propi i compartim-ho en família. Perquè un sol dia no fa estiu: gaudim-los tots igual que un Sant Jordi. Fem ús del nostre poder com a lectors i consumidors. Del llibre albir. (O no, és clar.)