El judici de l'1-O ha conclòs la seva darrera sessió pública amb els al·legats finals dels acusats. Paradoxalment, ha estat un dels líders de les entitats civils qui ha fet el discurs més volgudament polític. Jordi Cuixart, el president d'Òmnium Cultural, ha focalitzat la seva intervenció en el concepte de desobediència civil, reivindicant-la com un instrument legítim, si és pacífic, per canviar i modificar les coses. Cuixart ha afirmat que "el problema és l'obediència civil" davant de les injustícies.  

Totes les intervencions dels processats han estat dignes i la suma d'arguments esgrimits dibuixa un mosaic de raons. El president d'Òmnium ha incidit en el component inclusiu del sobiranisme i la capacitat d'acollida de la societat catalana, en què els orígens tenen poca rellevància. Cuixart, sense referir-s'hi explícitament, ha ridiculitzat les acusacions delirants de "supremacisme" contra el sobiranisme i ha situat el judici en un pla que connectarà amb el gruix del teixit civil independentista i les franges dels sectors més sensibles de la societat catalana, i potser a alguns segments de l'opinió pública espanyola. 

Hi ha hagut al Suprem ressons de David Henry Thoreau, el pensador nord-americà de la desobediència civil que es va negar a pagar impostos per sufragar la guerra contra Mèxic, als anys quaranta del segle XIX. Cuixart ha fet un discurs amb una forta càrrega cívica. Sense afectació, ha rebutjat l'obsessió per "buscar l'enemic" i ha reclamat "anar a l'arrel del conflicte". El moment més intens ha estat quan ha proclamat: "Em nego a viure sense esperança". El líder d'Òmnium ha fet un discurs vitalista i ha assegurat que la seva  prioritat "no és sortir de la presó", sinó "seguir lluitant i avançar en la resolució del conflicte polític". Ha denunciat la "connivència" de l'Estat amb sectors de l'extrema dreta i ha sostingut que no es penedeix de res i que allò que ell ha fet es tornarà a fer, donant per segur que la societat catalana no recularà.   

A l'independentisme li costa sovint trobar el punt entre les grans proclames, els laments -a vegades fronterers amb la sortida lacrimògena- i el sentit de la realitat. L'1-O va ser moltes coses. També, una gran protesta democràtica, pacífica i cívica enfront un Estat que encara no juga en la lliga de les democràcies madures. Un país, Espanya, on el problema continua sent, com ha subratllat Cuixart, l'obediència civil, que respon no pas a la voluntat de complir la legalitat de manera estricta, sinó més aviat a la indolència cívica davant grans problemes com la corrupció i les desigualtats. Ara, la papereta la tenen els magistrats del Suprem. Però aquest dimecres, Jordi Cuixart ha posat el dit a la nafra, que és una bona manera de muscular el projecte sobiranista.