L'anunci del preacord entre el PSOE i Podem per formar un govern de coalició ha agafat amb els pixats al ventre la resta d'actors polítics. Els adversaris incòmodes d'ahir s'han convertit en qüestió d'hores en aliats imprescindibles. Pedro Sánchez ha decidit anar-se'n al llit amb els qui ahir no el deixaven dormir. La tan referenciada audàcia del líder del PSOE s'ha tornat a demostrar, sense que se sàpiga ben bé qui és aquest polític murri i tacticista que ja s'ha reinventat vàries vegades. 

El més probable és que en el preacord signat avui hi hagin intervingut més habilitats de mirada curta que grans visions per fer un canvi històric. La mateixa precipitació amb què s'ha resolt un inici d'entesa entre els qui van ser capaços d'entendre's el juliol ja indica que una determinada manera d'entendre la política que explica el descrèdit de l'art de governar en àmplies capes de la població. Però això no treu que es tracti d'un experiment nou que desmenteix la major part de previsions i que segur que no ha estat rebut pels poders establerts amb gaire eufòria.

Posats a especular, pels motius que siguin, l'Estat ha optat per un moviment d'obertura. En principi, només a l'esquerra, però que per força haurà d'intentar també algun gest cap a la perifèria. Les forces sobiranistes haurien d'estar atentes, ni confiades ni bel·ligerants. Atentes. El que des de la política catalana pot semblar del tot insuficient, per la societat espanyola és un fet rellevant. 

Caldrà veure l'habilitat dels dirigents de Podem, que tenen davant la memòria d'un PCE de llarga història i final domesticat durant la transició. La maquinària estatal, acostumada a anul·lar heterodòxies, els pot engolir. Però també és cert que el conjunt de forces constituents -crítiques amb el marc dels actuals constitucionalistes-, amb catalans i bascos, formen un bloc de l'entorn de 75 diputats gens negligible. I que el PSOE actual, malgrat tot, no és feliçment el dels anys del felipisme.   

En tot cas, que l'acord sigui fruit de càlculs immediats i d'interessos personals no vol dir que l'aposta per un govern d'esquerres sigui un fet irrellevant o que no pugui agafar més transcendència de la que pot semblar d'antuvi. Una cosa podem donar per més que probable: si aquest acord falla, l'Estat només podrà assajar la fórmula de la gran coalició, el gran acord constitucionalista que reclamen des de la dreta i que prefereixen sectors econòmics, i que tindria un perdedor clar: Catalunya.