L’acció política, en tant que acció per transformar allò que ens envolta perseguint uns ideals i uns valors determinats, es juga en terrenys molt diversos. El que copa la majoria de les notícies, el de la política institucional, massa sovint equiparat a la totalitat de l’acció política. El que de tant en tant aconseguim visibilitzar, la lluita política de carrer, la de mobilitzacions i també la quotidiana, el terreny en què dia a dia de milions de persones arreu del món lluiten contra les injustícies i violacions de drets als seus barris, pobles i ciutats. També el terreny del relat, que s’acostumava a jugar sobre el paper imprès però que avui es desplega en xarxes socials, blocs, mitjans online, tertúlies etc. I, com no, el jurídic, que cada cop sembla prendre una major rellevància. 

No en poques ocasions des dels moviments socials hem acudit al camp jurídic per jugar-hi batalles estratègiques. Moviments socials de diferents àmbits s’han presentat, amb resultats molt diferents, com a acusació en casos de corrupció a casa nostra (cas Palau o el dels papers de Bárcenas), contra l’assetjament immobiliari (denuncia de l’Observatori DESC contra Desokupa), per denunciar la irresponsabilitat de l’administració (la denuncia de l’ODG, l’IDHC i XNet pel cas Càstor), o contra la repressió (com la denúncia d’Irídia contra la violència policial de l’1 d’octubre). Es tracta de litigis estratègics, en els que més enllà del cas concret que es jutja, el que importa és el que poden significar com a precedent que ajudi a obrir altres casos o promoure un canvi de política pública o de la llei.

La setmana passada vam tenir una molt bona notícia en aquest camp. Stop Mare Mortum, un moviment social que lluita per l’existència de vies segures i legals per garantir l’acollida de persones refugiades i migrants havia interposat una denúncia interposada contra l’Estat espanyol per l’incompliment de les quotes d’acollida de refugiades i el Tribunal Suprem els ha donat la raó. La sentència del Tribunal Suprem condemna al govern espanyol al compliment dels compromisos establerts de reubicació i reassentament en les decisions europees de setembre de 2015, que l’obligaven a acollir a 19.449 persones des de Grècia i Itàlia, malgrat el termini hagi finalitzat. És a dir, suposa una gran notícia per milers de persones que encara esperen la possibilitat d’acollida a un estat europeu.  

A més, tal i com reconeix Stop Mare Mortum, és la primera vegada que un tribunal nacional condemna al seu govern per d’incompliment d’una decisió comunitària en el marc de les polítiques migratòries. "Es posa així  de manifest que el compliment dels drets humans va més enllà de la voluntat política sinó que és una obligació dels estats. Per tant el dret d’asil no és discrecional sinó que és exigible". La sentència posa de relleu que allò que l’Estat signa a les institucions internacionals no és paper mullat, sinó que s’ha de complir. Finalment, la sentència posa de rellevància la importància que pot tenir l’estratègia jurídica també per als moviments socials que, com Stop Mare Mortum, volen jugar un paper "exercint control sobre l’acció política dels seus governs". 

La sentència és un primer pas. L’estratègia jurídica sense estratègia política en altres àmbits resulta una estratègia coixa. Cal ara garantir que la sentència es compleix en el terreny institucional, tal vegada amb pressió des del carrer, i que es difon i comparteix, permetent així repercussions i rèpliques en altres països i àmbits. El camí és encara llarg per aconseguir vies legals i segures per l’acollida de refugiades i migrants, però aquest és un pas ferm en aquesta direcció.