Ha passat allò que apuntava Naomi Klein fa gairebé 10 anys en el seu llibre Això ho canvia tot (2014), a Catalunya ja estem analitzant la possibilitat d’una Renda Bàsica Universal: "Si podem modificar el context cultural, encara que només sigui una mica, hi haurà una mica de marge per a aquestes altres polítiques reformistes assenyades que, si més no, contribuiran que les xifres de carboni atmosfèric comencin a evolucionar en la direcció correcta. I la victòria és contagiosa, per la qual cosa, qui sap? Potser d'aquí a uns quants anys, algunes de les idees destacades en aquestes pàgines que sonen radicalment impossibles avui dia —com la d'una renda bàsica per a tots i totes, o la reelaboració del dret comercial, o el reconeixement real dels drets dels pobles indígenes a protegir immenses parts del món de l'extracció contaminant— comencen a semblar raonables o, fins i tot, essencials".

Avui ja parlem de la possibilitat d’una Renda Bàsica Universal. Són diversos els països que ho estudien i a Catalunya hi ha el Pla Pilot de Renda Bàsica Universal (RBU), un dels projectes que el Departament de la Presidència té previstos desplegar durant aquesta legislatura. Però ja fa temps que escoltem que és un projecte que no interessa al PSC i després de l’acord pressupostari i els debats parlamentaris també ha rebut crítiques de Junts. És a dir, ni el soci de govern de la primera part de la legislatura ni el partit que permetrà ara tirar endavant els pressupostos accepten la continuïtat d’aquest pla pilot. Ni Junts ni PSC volen saber res de la Renda Bàsica Universal i això ens hauria de portar a preguntar-nos per quines polítiques públiques defensen per garantir les condicions materials de vida a la ciutadania.

Aquest Pla Pilot de Renda Bàsica Universal (RBU) ha estat possible per l’acord d’investidura entre ERC i la CUP-Un Nou Cicle Per Guanyar, i sembla evident que els partits que no formen part d’aquest pacte el volen liquidar. Però si ha arribat a ser possible que la Renda Bàsica Universal arribi a diferents governs que estudien la seva implementació és per la mobilització des de fa anys de col·lectius que han contribuït a allò que apuntava Klein: “modificar el context cultural”. La modificació del context cultural que va contribuir a fer el 15-M, on hi havia col·lectius reivindicant la RBU, o l’independentisme d’esquerres, que també ho porta en les seves reivindicacions. Ni el món de Junts, ni el de la direcció del PSC sembla que volen contribuir a aquesta modificació i a fer-ho possible. Una altra cosa seria si parléssim d’una part del PSC i de simpatitzants que si ho comparteixen.

El PSC i Junts, a l’hora de plantejar reivindicacions en aquest debat pressupostari han coincidit en l’ampliació de l’Aeroport, el Quart Cinturó, el Hard Rock... Macroprojectes antiecològics. Aquest passat dissabte una manifestació va recórrer Barcelona mostrant la seva oposició a aquestes i altres iniciatives que diferents col·lectius rebutgen en veure-les com greus problemes que agreugen encara més la situació de crisis ecosocial que estem vivint. Tots aquests macroprojectes signifiquen aprofundir en models productius i de consum que fan augmentar les emissions contaminants, que ja hem d’estar reduint, i no donen respostes satisfactòries a les necessitats de la nostra societat actual.

Ens trobem en una mena de cruïlla en què hi ha dos camins clarament diferenciats: macroprojectes antiecològics o Renda Bàsica Universal. No són dos camins incompatibles. El govern d’ERC, en aquest moment, té acords vinculats als dos camins. Però conceptualment són dos camins essencialment diferenciats. Ens toca triar si avancem veritablement pel camí de les inversions que tinguin com a objectiu satisfer les necessitats de la vida o si avancen en el camí que coneixem molt bé de la cerca del creixement econòmic desconnectat de la prosperitat. Sabem que hem de reduir emissions. No podem reduir emissions ampliant l’Aeroport ni amb projectes com el del Quart Cinturó. Sabem quins models d’inversions econòmiques generen feina estable no precària i quines no. Sabem allò que sembla que ens neguem a acceptar.

Com a societat i com a govern podem abandonar el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal, però convé saber què significa triar l’altre camí. Significa anar en contra de tots els informes que ens arriben, per exemple, del IPCC (Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic) de Nacions Unides. Significa que per molt que es porti un pin dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no estarem fent allò que caldria per avançar en la sostenibilitat.

Aniria bé que al Parlament, als ajuntaments, a cada grup polític, algú llegís un dels llibres que acaba de traduir al català Tigre de Paper. Un llibre d’èxit al Japó: Una nova manera de viure de Kohei Saito. Saito posa el focus en una contradicció, una paradoxa, una ironia, que en el nostre debat parlamentari no ha quedat clara encara: "Semblava que el creixement econòmic derivat de la modernització havia de de prometre una vida pròspera. No obstant, el que ens revela la crisis mediambiental de l’antropocé és que, irònicament, el mateix creixement econòmic és el que soscava els fonaments del progrés de la humanitat".  Saito s’uneix a un conjunt de pensadors i pensadores que des de fa més o menys temps ens ofereixen evidències per tal que assumim aquesta realitat. Quin camí triarem?