Els llibres són de paper i els discos de vinil. La indústria cultural i els consumidors s’han rebel·lat de manera contundent contra la revolució tecnològica i la tendència dels mercats digitals. La venda de música ha fet un tomb inesperat als principals mercats europeus. A la Gran Bretanya una gran majoria de melòmans, especialment els més joves, estan tornant a comprar discos de vinil. Segons una recent enquesta de la BBC, el 49% d’aquests compradors de LPs tenen entre 16 i 34 anys. Tot i això, curiosament, la mateixa estadística també assenyala que la meitat dels vinilmaníacs no els arriben a escoltar mai i que un 7% ni tan sols té tocadiscos... Igual que amb els llibres?
Tots els grups musicals destacats han presentat aquest darrer any les seves gravacions en vinil. El 2016 es van publicar prop d’un centenar de novetats en vinil d’artistes catalans, la venda dels LPs va augmentar un 20% i es van despatxar prop de mig milió d’exemplars a l’Estat espanyol. A més, la popularitat del Record Store Day, celebrat el passat 22 d’abril arreu del món, va inundar les botigues de rareses i noves edicions en vinil. De fet, la indústria discogràfica dels Estats Units (RIAA) ja ha anunciat que els ingresos per les vendes de vinils van superar l’any passat, per primera cop, els ingressos de totes les exitoses plataformes d’streaming juntes (Youtube, Spotify, Soundcloud…). L’escolta per streaming dóna visibilitat però la venda de vinils aporta ingressos.
El ressorgiment dels LP de vinil és fruit del desig dels fans de posseir un objecte físic dels seus artistes preferits. La tecnologia digital que havia transformat la música en invisible i havia derrotat els CD no ha pogut evitar la reaparició d’un format que semblava obsolet i que la gran majoria havia deixat arraconat a les golfes de casa seva. Tant és així, que les principals botigues del centre de Londres i Nova York ja han retirat els CDs dels aparadors i els han començat a substituïr per novetats i reedicions d’elapés i senzills. Seguint la mateixa tendència, els establiments d’alta fidelitat que als anys 90 venien torres de música i tocadiscos han inundat enguany el mercat de mobles pensats exclusivament per instal·lar plats i amplificadors al menjador de casa. Fins i tot, la moda del vinil ha povocat que les principals cadenes de supermercats britànics i nord-americans ja hagin dedicat noves seccions a la venda de LPs.
A diferència de qualsevol altre suport o artilugi d’ampli ús social, el vinil torna a ser mainstream. L’increment del consum de vinils durant l’any passat va ser acreditat també per Amazon, que va reportar que el producte d’àudio domèstic més venut durant la darrera campanya de Nadal i Reis va ser un tocadiscos. Igualment, els webs de col·leccionisme musical han vist com han augmentat considerablement els consumidors i la demanda ha fet incrementar també notablement el preu dels discos de segona mà. Encara que sembli increïble al segle XX, una tecnologia mecànica sorgida als anys 60 s’ha reimplantat amb força al mercat actual. Si durant molts anys l’evolució del consum musical per internet es podia comparar amb la transformació dels mitjans de comunicació, ens trobem ara amb un paradigma. Deu ser per això que un reputat assessor del govern català apuntava fa uns mesos que les revistes en català són com els vinils... un producte de prestigi, de qualitat i de moda.
Maleït vinil
«La indústria cultural i els consumidors s’han rebel·lat de manera contundent contra la revolució tecnològica i la tendència dels mercats digitals»
Ara a portada
01 de maig de 2017