Ja sé que costa d’entendre, però tant tu com jo, Mariano, sabem que hi ha gent per les Espanyes que creuen que el teu govern i tots els poders que en depenen (per a desesperació de l’esperit de Montesquieu) no heu actuat amb la suficient mà dura davant de l’anomenat problema català. Per això, perquè no et continuïn acusant de fluix, aquesta mateixa setmana has volgut treure pit i –deixa’m que t’ho digui– amb una certa actitud de perdonavides has manifestat: “¿Timorato yo con Catalunya? Yo he aplicado el artículo 155 i he destituido a los miembros del Govern de la Generalitat. Eso no se hacía desde la Segunda Guerra Mundial”.

Doncs no, Mariano, t’equivoques. Potser Pablo Casado t’ha informat malament, però la destitució dels membres del Govern de la Generalitat no va succeir durant aquest conflicte, sinó en dues etapes immediatament anteriors del segle XX: la República i la Guerra Civil Espanyola. Vinga, Mariano, repassem-les. La primera: després dels fets del 6 d’octubre del 1934, quan Lluís Companys va proclamar l’Estat Català, l’autonomia va ser suspesa, el Govern de la Generalitat intervingut i els seus membres, amb el president al capdavant, empresonats, jutjats i condemnats a 30 anys de presó. No va ser fins a la victòria electoral de les esquerres el febrer del 1936 que l’autonomia va ser restituïda i el Govern de la Generalitat alliberat.

La segona, Mariano, va tenir lloc a partir del 5 d’abril del 1938, tot just després que les forces franquistes ocupessin Lleida. Va ser aquell dia quan el Generalísimo –saps de qui parlo, no?-. Va presidir molts consells de ministres amb fundadors del teu partit– va signar a Burgos la llei de derogació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, “en mala hora concedido por la República”. Sí que és veritat, Mariano, que la “destitució real” dels membres de la institució a l’interior va arribar el febrer de l’any següent, quan el president Companys va marxar a l’exili pel coll de Lli, abans que la totalitat de Catalunya fos ocupada per les forces franquistes.

Per tant, Mariano, no va ser durant la Segona Guerra Mundial que es va suspendre l’autonomia i es van destituir els membres del Govern català. Un Govern català que va continuar a l’exili malgrat que el nazisme va detenir i va entregar als seus aliats del règim franquista el president Lluís Companys. La resta de la història ja és massa coneguda. Després de ser torturat, Companys, va patir un simulacre de consell de guerra que el va dur a l’execució, l’albada del 15 d’octubre del 1940. Passats 77 anys d’aquells fets –i més de 42 des de la mort de Franco– els hereus de Lluís Companys, per voluntat de PSOE i PP, encara no han vist anul·lat aquell judici sumaríssim, per la qual cosa el president continua sent un delinqüent a ulls de la tan polititzada justícia espanyola. T’he ajudat, Mariano?