Aquest cap de setmana se celebrarà la segona volta de les primàries a Les Républicains, el partit que aglutina part de la dreta francesa i a qui Sarkozy va fer canviar el nom per rentar-li la cara i marcar perfil davant del Front Nacional. L’expresident va sortir indemne de la batalla judicial amb els qui l’acusaven de privatitzar l’ideal republicà, però només un any i mig després d’aquell canvi l’expresident ha estat eliminat a la primera volta del partit que es pensava que havia fet seu.

Contra tot pronòstic, els “Républicans” que es disputaran la candidatura a la presidència de l’Elisi són François Fillon i Alain Juppé. Tots dos “homes d’Estat” amb 10 anys de diferència. El primer, primer ministre amb el govern de Sarkozy i ministre de diverses coses amb Chirac; el segon, primer ministre amb Chirac i ministre de diverses coses amb Sarkozy.

No és estrany, doncs, que Fillon hagi volgut fer d’alumne avantatjat de Sarkozy i que Juppé hagi optat per mantenir un perfil més moderat i mirar de captar tant el vot d’esquerres com el vot contrari a Sarkozy, que no sempre són exactament la mateixa cosa. Mentre Fillon parlava de retallar 600.000 funcionaris i Juppé reclamava deixar el “relat nacional” en mans dels historiadors, Sarkozy s’havia erigit com l’única esperança per frenar el Front Nacional fins al punt que gairebé se n’havia tornat.

Però Fillon, com Sarkozy, només és bo si és el candidat del Partit Socialista qui també passa a la segona volta de les eleccions presidencials del proper mes d’abril. És evident que, si Alain Juppé podria capitalitzar el vot d’esquerres en una eventual segona volta amb el Front Nacional, Fillon podria fer-ho amb el vot d’extrema dreta en una eventual segona volta amb el Partit Socialista. Aquest darrer escenari a dia d’avui és el més improbable i ja està descartat per bona part de l’esquerra, que s’ha bolcat en les primàries de Les Républicains gairebé com si fossin les pròpies.

Per molt que Fillon agradi més que Juppé, però, Les Républicains continuaran sent establishment. I això és exactament el que volen evitar els votants que acabaran decantant-se pel Front Nacional. Conservador per conservador, pensaran, més val triar una dona que no pretén carregar-se l’estat del benestar.

El sistema de segona volta, que tantes garanties democràtiques pretén donar, pot convertir-se en un boomerang difícil d’esquivar si l’esquerra continua desapareguda. I si no és ara serà al 2021: Marine Le Pen sempre ha dit que no té cap pressa.