Fa una setmana es commemoraven exactament els 200 anys del naixement de Karl Marx a Treveris, a l'estat federat de Renània-Palatinat (sud-oest d'Alemanya).

Tres grans exposicions i prop de 600 actes formaran part de la commemoració que organitza el land, la ciutat i el bisbat. Aquest darrer protagonista pot sorprendre relativament. Treveris és una ciutat molt catòlica; i un dels impulsors de la doctrina social de l’església, Oswal Nell Breuning, també va néixer a Treveris i va ser alumne del mateix col·legi que Marx.

Segons la primera ministra de Renània Palatinat, Malu Dreyer: "Karl Marx és amb seguretat l'economista i pensador social que més influència dels seus escrits ha tingut en la història".

Fins al final de la Guerra Freda ha estat difícil situar Marx i valorar-lo sense connotacions totalment negatives quan se’l vinculava amb l’acció genocida de l’estalinisme. Com ha intentat el populista d’aires falangistes Juan Carlos Girauta, atribuint a Marx 10 milions de víctimes. Ell que avala el franquisme aliat de Hitler i que ambdós en van provocar alguns milions més.

En tot cas que ens queda de Marx? Per a mi, la capacitat de realitzar la diagnosi de les causes profundes i estructurals d’arrel econòmica que acaben determinant o influint en els canvis socials, polítics i culturals.
 
El director de la Fundació Friedrich Ebert, Kurt Beck, que administra la casa natal de Marx a Treveris i rep prop de 40.000 visitants a l'any, ha dit que actualment hi ha moltes discussions que estàs relacionades amb problemes que en el seu moment va plantejar Marx encara que en un altre context. Per exemple, va dir Beck, “es torna a discutir, sobre el tema de l'alienació, en relació amb la digitalització, ".

El pensament de Marx es va nodrir incorporant aspectes de la filosofia alemanya, de l'economia política anglesa i del socialisme utòpic francès.

Marx, en canvi, no la va encertar gaire ni en el paper de l’Estat, ni en la política, ni en el futur de la divisió en classes bipolaritzades que la realitat ha desmentit.

Malgrat això, si passem Marx per la lupa crítica i l’apliquem a una realitat com l’estat espanyol de base plurinacional no reconeguda, moltes coses quadren.

La ideologia és definida per Marx com aquella distorsió de la realitat que pretén reflectir el que no és. Per a Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, és producte del mode de producció dominant, o la infraestructura econòmica. Aplicat al segle XXI, l’antic paper de la religió ha estat substituït pels mitjans de comunicació oligopòlics i els valors que es transmeten a través de la cultura de masses. I aplicat a Espanya, definida per molts economistes com a model quasi perfecte de capitalisme extractiu, ens trobem que la ideologia dominant és la de la classe dominant extractiva madrilenya amb delegacions subalternes a la perifèria, formada pel capitalisme del BOE i l’alta burocràcia. Els mitjans de comunicació al seu servei ajuden a construir aquesta ideologia. La darrera enquesta del CIS mostra la fortalesa d’aquesta realitat: només hi ha vasos comunicants entre PP-Cs-PSOE.

Per altra part, el materialisme dialèctic de Marx comença amb una tesi (l’estat inicial històric) i després una antítesi, que qüestiona la primera. Quan l'antítesi després d’acumular forces quantitativament (més gent que hi dóna suport ideològicament i una realitat econòmica alternativa a la dominant) arriba a un punt crític, es produeix un salt qualitatiu i dóna lloc a una síntesi: nova realitat socio-econòmica i política. La majoria de la societat catalana i, per ara, segments minoritaris de les altres societat peninsulars estan qüestionant el model autoritari polític i l’econòmic extractiu. Quan es donaran les condicions per a què l’acumulació de forces de l’antítesi doni lloc a una nova realitat? L’octubre del 2017 ha estat un primer punt de ruptura irreversible, però sembla que insuficient.

Finalment, seguint Marx, ja que l'estructura econòmica condiciona la superestructura constituïda per les formes de consciència o formes ideològiques, que són el conjunt de representacions (idees, imatges, mites...) i valors d'una societat en un moment donat, Catalunya està vivint un procés accelerat de transformació cap a l’economia global del segle XXI que està deixant endarrere les zones peninsulars més ancorades en el capitalisme més paràsit i obsolet. Per això, cada notícia d’instal·lació a Barcelona i Catalunya d’empreses multinacionals de futur és una garantia que les bases econòmiques del canvi social i ideològic de la societat catalana són irreversibles i assoliran la ruptura més d’hora que tard amb unes estructures d’Estat al serveix d’oligopolis locals i d’una burocràcia rendista.

Algú va dir que el catalanisme era Revolució industrial i llengua. Lenin digué que la revolució eren soviets i electricitat. Ara, la República catalana serà per la suma de revolució postindustrial i nova identificació entorn del català i la pluriculturalitat cosmopolita. Quim Torra té feina.