Quan Joan Laporta apareix per televisió, el més probable és que Enric Masip camini al seu costat, o que s'assegui a primera fila mentre parla el president del Barça. L'assessor, llegenda de la secció d'handbol del club, és una de les persones de la màxima confiança de Laporta. Participa en totes les reunions rellevants -fins i tot emet posicionaments sobre el rumb esportiu de l'equip, com va passar quan es va destituir Xavi Hernández després d'haver-lo renovat només unes setmanes abans- i és conegut per la hiperactivitat a les xarxes. Uns retuits que han transcendit les últimes hores l'han posat a l'ull de l'huracà.
El contingut republicat és especialment delicat. Un d'ells és un tuit d'Iván Espinosa de los Monteros, exportaveu de Vox al Congrés dels Diputats, on es fa ressò d'unes dades segons les quals els ciutadans estrangers "maten dones proporcionalment quatre vegades més que la resta de la població i set vegades més que els espanyols". "El pitjor no són els menas, el pitjor és la passivitat dels espanyols veient com destrossen el seu país amb els diners dels seus impostos", deia fa uns dies Sara González, presidenta d'un partit anomenat Democràcia i Llibertat Nacional (espanyola, per cert). Masip va optar per prémer el botó del retuit quan el va llegir. En declaracions citades pel diari El Periódico, l'assessor de Laporta assenyala que no està donant la seva opinió, i que només exposa situacions que considera "rellevants".
Masip, que no s'està de deixar clar que hi ha algú que "l'ajuda" a portar les xarxes socials, també fa unes puntualitzacions que encenen totes les alarmes: "Jo no estic en contra de la immigració. La legal. Tampoc no estic en contra del col·lectiu LGTBI, encara que hi ha situacions que jo no comparteixo i que són una vergonya. Però no ho manifestaré a les xarxes socials". Es pot intuir cap on anirien les seves opinions, a jutjar pels retuits. La preocupació per la seguretat la comparteix amb Dani Carvajal, lateral dret -el nom fa la cosa- del Reial Madrid, que en una entrevista va situar com a prioritat política que els espanyols se sentissin "segurs". Era la particular resposta a Kylian Mbappé, estrella de França i nou company a l'equip blanc, que s'ha posicionat en contra de l'extrema dreta.
L'assessor de Laporta té tot el dret del món a pensar com vulgui, però per raó de càrrec el club li hauria de demanar un punt de responsabilitat. No només perquè lesiona la imatge del Barça, sinó perquè atempta contra els principis de l'entitat. El Més que un club no són només quatre paraules, sinó un pòsit de 125 anys d'història que convindria no tacar per uns quants retuits fets tant des de l'estómac com des del cervell, perquè l'única resposta ha estat tancar el compte. Quan un assessor és tan proper a algú amb un càrrec tan important com el de Laporta, el risc de contaminació és evident. Passa en la política, i passa també en el futbol, perquè des del futbol també se'n fa molta, de política.
Què diria Masip, per exemple, si el Barça fitxa Nico Williams? La seva mare va entrar embarassada a Espanya provinent de Ghana, i es va acabar establint al País Basc. La situació, des del punt de vista legal, devia ser irregular. Potser hauria aparegut en un vídeo d'aquests comptes que li agrava repiular com a amenaça per la seguretat de l'Estat. La solució de tancar el compte equival a la fórmula de demanar disculpes "a qui s'hagi sentit ofès". En tot cas, que l'assessor de Laporta s'hagi dedicat a republicar tuits masclistes, xenòfobs i homòfobs i que la resposta sigui només tancar el compte indica un problema de governança. Està bé treballar amb gent de confiança, però sense lesionar la professionalitat. Una màxima que, en la segona etapa del president al Barça, no es compleix del tot.