Amb menys, s’ha de fer més i millor. Potser alguns dels consellers d’Artur Mas ja ho sabien abans de prometre el càrrec. Per això n’hi ha hagut dues, la vicepresidenta Joana Ortega, i la consellera de Justicia, Pilar Fernadez Bozal que han demanat ajuda a Déu, a l’hora de prometre el càrrec, la resta l’han promès i ja està, i el de Salut, Boi Ruiz que hi ha inclòs el seu honor personal. I després de l’acte de promesa del càrrec del matí, van fer la primera reunió de Govern, amb portaveu fix, el secretari general de Presidència, Francesc Homs, i assumint el nyap jurídic que era la vicepresidència quan es va crear per Carod.

A la tarda, justament començant per la vicepresidència, van començar a fer els relleus a les conselleries. La fotografia del ram de roses i del regal de llibres que li va fer Carod, “El Nadal que no vam tornar a casa”, (el Nadal del 1939), i un de Marta Pessarrodona, es va haver de repetir perquè no havien pogut passar tots els gràfics. Però ja se sap que hi ha moltes imatges pactades en la història, des d’Iwo Jima.

Artur Mas, amb la taula del President Macià de suport, va dir que és molt fàcil governar quan hi ha diners, però que ara hi ha menys recursos i aquests dèficits no són sostenibles, per tant s’acosta una època en que s’haurà d’explicar perquè es fan les coses. Per tant la màxima del seu govern va remarcar Mas, serà la de l’eficàcia i l’austeritat, que per alguna cosa ha buscat que concentrin experiència i qualitat.

I encara Mas va voler remarcar que aquest és un govern que traspassa fronteres dels partits polítics, que té amplitud de mires, obertura de mires i que integra diferents sensibilitats del catalanisme.

Un govern que necessita i que vol ser ajudat. L’ajuda més clamorosa i espectacular li ha donat Ferran Mascarell, que ha tornat a la Conselleria que va repescar de Caterina Mieras, i que va “perdre” per Joan Manuel Tresserres. Aquest fitxatge i la reacció del seu antic partit és el que ha provocat, pendents de la consellera de Justícia, més polseguera. La temptació i disponibilitat de Mascarell per les municipals, ja fos amb Hereu o sense, ho emboliquen més. Però vaja, Mascarell s’ha hagut de sentir de traïdor cap avall.

Cert és que quan Pere Esteve, que havia sigut secretari general de Convergència. va ser conseller per ERC, no hi va haver tant de soroll, i quan Ignasi Guardans, venint de CiU va fitxar per la ministra socialista Sinde, tampoc. És clar que cada cas és diferent, i les necessitats i voluntats d’ajuda van molt repartides.