He tornat a la fira del llibre català, com acostumo a fer gairebé cada any. El fet que estigui en ple carrer, i no en un recinte tancat, crec que és un encert, perquè allibera la cultura catalana d’una certa idea de tancament o marginalitat, circumstància no gens positiva per a una cultura que es vol normal. D’aquesta manera, emplaçada en un lloc tan cèntric com el pla de la catedral de Barcelona, és d’accés fàcil per a tothom i es beneficia, a més, dels passavolants ocasionals que, casualment, tresquen per allà amb altres finalitats prèvies, desconeixedors de l’existència de la fira.

És fantàstic de poder-te entretenir, sense presses, a cada estand, a la recerca de títols que, per un motiu o altre, et puguin interessar. Segurament, com en tot en aquesta vida, la satisfacció més gran es produeix en descobrir determinats títols l’existència dels quals desconeixies. Ja deia Joan Fuster alguna cosa així com ara que els plaers més intensos eren els imprevistos. I el cert és que, si més no en el meu cas, sempre hi trobo més d’una sorpresa gratificant. Suposo que, ben mirat, un dels objectius de la fira deu ser aquest: facilitar als consumidors habituals de llibres, clients regulars de llibreries, la comoditat de trobar en un sol indret títols no tan comercials o del moment, els quals tenen una vida de durada modesta als taulells o els prestatges, en els llocs de venda al públic. La fira és, doncs, una manifestació cultural d’allò més positiva.

Tenint en compte que es tracta de la fira del llibre en català -i no pas del llibre de Catalunya o del llibre de les editorials comercials del Principat- la fira té, si més no, alguns dèficits que caldria que deixessin de ser-ho en el futur. D’una banda és extraordinàriament complicat de trobar-hi, de manera ben visible a primer cop d’ull, la  presència d’estands de fora del Principat: de les Balears, del País Valencià, Andorra, Catalunya Nord, la Franja o l’Alguer. És evident que cap d’aquests territoris disposa d’un mateix nivell de producció editorial, però no tindria cap sentit que, en una fira del llibre en català, no hi fossin presents de forma clara i perceptible amb facilitat.

El que ens trobem és que molts segells editorials comparteixen espai. Com ho fan, també, una colla d’editorials situades fora de Barcelona, a les quals no els és possible de fer l’esforç econòmic i de personal de mantenir un estand obert, durant uns dies. Caldria, doncs, trobar alguna solució perquè la identificació de qualsevol segell editor, tant se val l’origen geogràfic que tingui, fos garantida i hom pogués tenir coneixement de l’existència d’aquesta riquesa enorme d’editorials, a les quals poder fer demandes de llibres, passada la fira, en el futur. Ara ho identifiquem perquè el govern d’Andorra aplega editors de l’estat pirinenc i el llibre del Pirineu, perquè hi trobem l’estand de l’Associació d’Editors del País Valencià  i també l’espai que aplega els títols de les Balears. 

Però no fan llibres en català només editorials comercials convencionals. En fan també les institucions: les dues Generalitats, el Governs d’Andorra i el Balear, a través del diferents ministeris o conselleries, així com municipis, consells comarcals, mancomunitats diverses, consells insulars i diputacions. La fira hauria d’aspirar a tenir, si més no, una mostra representativa de l’activitat editorial de les institucions. I si no és imaginable que cada municipi hi sigui present, directament, amb la seva pròpia parada, per a això hi ha les diputacions, alguna de les quals disposa ja d’un fons editorial potent i considerable, que podria acollir les diferents iniciatives municipals que fan les administracions territorials, o bé cadascun dels governs abans esmentats.

El desconeixement d’allò que passa més enllà dels nostres límits més propers i una mirada massa estreta sobre l’espai cultural català comporta situacions com les que hem descrit aquí, sense cap sentit. Clar que, tot el que diem sobre el llibre, la visió regional de la cultura catalana i no pas nacional és també, malauradament, del tot aplicable a altres àmbits: la música, el teatre, el cinema o les arts plàstiques. Però ara parlem del llibre. En realitat, de la producció cultural que es fa a Catalunya ja n’estem al corrent, però no podem dir el mateix d’allò que passa a la resta  dels Països Catalans. I no hauríem d’aconseguir que una fira del llibre en català no fos, gairebé només o sobretot, una fira del llibre del sector privat o d’una part del territori. El llibre institucional també hi hauria de poder ser present. Perquè el catàleg és del tot interessant, útil i competitiu.