Fa uns quants anys, CiU es presentava a les eleccions al Parlament amb dos lemes electorals. El lema principal era “Catalunya primer”, dues paraules per reafirmar el compromís de la federació nacionalista amb el país, la seva identitat nacional i la seva voluntat d'autogovern. El segon lema, que completava el primer, va ser “a Catalunya, primer les persones”, el qual recollia la voluntat de continuar construint un model d'estat del benestar propi en què les persones fossin al centre de totes les decisions.

El president Jordi Pujol situava així la proposta electoral de CiU en el centre dels dos eixos polítics catalans, deixant ben clar que la construcció nacional catalana és indestriable de l'augment del benestar de les persones. La història anterior i posterior a aquelles eleccions del 1999 ho ha confirmat amb escreix. És obvi que com més gran ha estat la capacitat de decisió de Catalunya més gran ha estat el progrés i el benestar dels catalans.

El compromís de CiU amb la gent del país sempre s'ha mantingut igual de ferm malgrat els canvis que ha patit el nostre país en els darrers 30 anys. La federació és hereva i continuadora del nacionalisme de Prat de la Riba i de Macià en el qual el concepte “avanç nacional” sempre ha estat sinònim d'“avanç social”. Uns principis socialment transversals i compartits generacionalment per la immensa majoria dels catalans.

Els que ara volen contraposar avanç nacional amb progrés socioeconòmic intenten trencar el cor del catalanisme polític, negant el paper central i modernitzador que el catalanisme ha ocupat històricament al nostre país. Ataquen el pilar polític i social que ens ha permès sobreviure com a nació i com a societat cohesionada des de finals del segle XIX fins avui, volen trencar l'actitud constructiva i els valors democràtics propis del catalanisme que, al fil del temps, ha aconseguit unir la immensíssima majoria dels catalans en successius projectes de país on la identitat, l'autogoven, la integració, la cohesió i el progrés han estat conceptes sinònims.

Ara més que mai, i com històricament hem estat capaços de fer els catalans, estem davant del repte de fer un nou pas endavant en aquest camí. Tenim davant el repte de configurar un nou projecte de país, seguint fidels als principis bàsics del catalanisme de sempre i, al mateix temps, adaptat a les necessitats del moment present. Estem davant el repte de construir des dels valors que, en definitiva, són els que ens representen i ens uneixen com a poble i els que ens han permès avançar com a país i com a societat en els darrers tres segles.

Amb aquests reptes històrics per construir, aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha de debatre les propostes de resolució de sobirania del poble català i ara, més que mai, és temps de sumar i treballar junts per demostrar amb passes fermes que aquells que, des de fora i des de dins de Catalunya, intenten crear la ficció d'una societat dividida, s'equivoquen. Històricament, des de finals del segle XIX fins avui, Catalunya sempre ha fet els passos endavant més importants com a país fent pinya al voltant d'un projecte nacional estretament associat a un model social de progrés i benestar, fent bona la fórmula “més llibertat = més benestar”. Avui com ahir, cada pas en la construcció nacional del nostre país és un nou pas endavant que fem tots junts pel progrés col·lectiu i personal de tots els catalans i catalanes.