Final d'estiu, moment de fer balanç. Apareix als informatius de TV3 un interessant reportatge a partir de diferents estudis dedicat a com la crisi climàtica modificarà el turisme al sud d'Europa. S'explica com l'augment de les temperatures portarà a una part del turisme que arriba a Catalunya a altres destinacions més confortables. L’augment de les temperatures insuportables, de la sequera, dels fenòmens meteorològics extrems, redueixen i reduiran encara més interès per viatjar a diferents indrets. Es parla d'una bretxa sud-nord a Europa pel que fa als efectes del canvi climàtic i a les conseqüències turístiques que tindrà. Espanya, França, Itàlia, Grècia i Croàcia perdran visites en favor d’Alemanya, Bulgària, Dinamarca, la República Txeca o el Regne Unit. Una notícia d'interès pel pes que té al nostre país la indústria turística i d'actualitat per la temporada en què estem. 

Però alguna cosa es troba a faltar i resulta problemàtica. Quan arriba el final del reportatge, a manera de conclusió positiva, es destaca que l'augment de les setmanes i mesos de temperatures càlides a la nostra geografia fora del pic estival podrà afavorir l'arribada de turistes en mesos que fins ara no formaven part de la temporada de màxima afluència. Això passaria entre el març i el maig i entre l'octubre i el novembre. Mesos de l’any, que per efecte de l’escalfament global ja comencen a ser de temperatures que hi ha qui considera càlides i agradables. No és el primer reportatge als informatius de TV3 en el que es recull aquest plantejament i que contrasta amb altres informacions molt rigoroses sobre l’emergència climàtica que vivim que ofereixen. S'arriba a presentar com una realitat positiva l'escalfament climàtic per les noves oportunitats que genera. Una manera molt particular de mirar-se la realitat. També s'apunta que aquest canvi ja està arribant a pistes d'esquí, que passen a ser pistes de muntanya per l'absència de neu. És l'adaptació al canvi climàtic per continuar mantenint la indústria del turisme. Això no passa només a Catalunya, també ho podem veure a França o Suïssa.

El reportatge és necessari i interessant, però planteja un problema greu que hem d’abordar amb urgència, a més de la crisi climàtica. Estem tractant la crisi climàtica com si no hi hagués res a fer. Estem tractant la crisi climàtica com si fos el paisatge de la nostra vida. Estem tractant la crisi climàtica com si fos el fons de pantalla davant del que ens movem. Estem tractant la crisi climàtica com una realitat que ens afecta davant de la qual només caldrà adaptar-se i queixar-se. La crisi climàtica demana, ens exigeix, resiliència, adaptació, per poder continuar vivint tot i les afectacions que té sobre les nostres vides i també en la vida del planeta. Però davant de la crisi climàtica cal molt més que adaptació, cal posar-hi fre revertir-la. No podem parlar només de com l’escalfament global ja està afectant el turisme, l’agricultura, les nostres malalties i condicions de vida. Per exemple, cal parlar constantment de què fem i farem per frenar les emissions causants de l'efecte hivernacle que provoca l’escalfament global. 

A finals del mes de juliol, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va declarar que havíem entrat en l’era de l’ebullició global. Ha acabat l’era de l’escalfament global i ja som en la de l’ebullició global https://naciodigital.cat/noticia/260790/onu-acaba-era-escalfament-global-comenca-ebullicio. Aquest canvi s’explica per l'augment global de les temperatures que ens ha portat a l’acumulació de records viscuts aquest estiu. Hem assolit diferents records sobre la temperatura mitjana del planeta, sobre les temperatures màximes en diferents indrets... A Catalunya també ho hem viscut amb una suma de dies superant els 40°C a diferents localitats, o amb les temperatures mínimes més altes mai registrades. I cal insistir que aquestes dades no són puntuals ni “normals” per l’època de l’any. No és una cosa d’aquest any, ni és “normal” que a l’estiu tinguem aquestes temperatures. Per exemple, entre 1939 i 2023 a Lleida hi ha registres d’11 dies d'agost en els que s’havia arribat als 40°C. 7 d’aquests 11 dies van ser entre 2007 i 2023. 4 d’aquests 11 dies ho van ser entre 2021 i 2023. Les temperatures van en augment d’una manera molt alarmant en els darrers quinze anys. Aquestes dades les oferia el meteoròleg Francesc Mauri abans d’acabar el mes d’agost. Caldrà fer balanç detingudament de totes les dades.  

L’augment de les temperatures és una tendència alarmant, no una casualitat. Això és el canvi climàtic i l'escalfament global o ebullició global. Hem de deixar de mirar només el turisme o l’agricultura o la sequera, hem de mirar la crisi climàtica. No podem parlar de les conseqüències sense parlar de les causes i de com fer-hi front. En la nostra conversa político-mediàtica la crisi climàtica s’ha d’abordar fent sempre explícites les causes que coneixem bé i les solucions que hem d’aplicar per poder frenar-la i revertir-la. De la mateixa manera que quan en la pandèmia no deixàvem de parlar de com frenar l’ascens de la corba de casos i què fer per aplanar-la ara toca fer el mateix, per exemple, amb la corba de les emissions causants de l’ebullició global. No podem parlar de la crisi climàtica com si fos irreversible i no tingui a veure amb les accions humanes sobre les quals podem decidir.