Algú tan controvertit com George Soros escrivia fa uns dies a diversos diaris europeus un article que tenia una afirmació que difícilment es pot negar: “les regles amb què vam preveure regir l’eurozona han fracassat i cal revisar-les d’arrel”. Des de Catalunya estant, som testimonis de l’ensorrament d’un estat, l’espanyol, que no compta amb un sistema productiu que li permeti revertir la greu situació econòmica i financera a què l’han abocat els negocis volàtils sobre els que van fonamentar el creixement a les èpoques de malentesa bonança. Tot i que extorquit i debilitat, aquest sistema productiu sí que existeix a Catalunya i precisament per preservar-lo només comptem amb l’alternativa de l’assoliment d’un estat propi gràcies a la majoria social que políticament visualitzen Convergència i Esquerra i que hauria de comptar, també, amb altres forces polítiques catalanes conscients del moment polític transcendental que viu el nostre país. El compromís d’ambdós actors polítics és una demanada recurrent que he fet des d’aquesta i altres tribunes públiques d’ençà 2007.

Efectivament, el nivell d’asfíxia fiscal que viu Catalunya a partir d’una legalitat imposada només troba en l’acció i la decisió política una resposta adequada. Hem de ser conscients, però, que les respostes polítiques tindran certes i sibil·lines respostes per part de l’estat que miraran d’amarar en una legitimitat jurídica que per certa no deixa de ser imposada. No és cap estratègia nova i ja va comptar amb episodis lamentables com els patits pel president Pujol en el malanomenat cas Banca Catalana. Aquestes seran les armes i aquests seran els tancs que farà servir l’estat. I des de Catalunya caldrà un compromís ferm i transversal per fer-hi front.

Paral·lelament, Catalunya no només no ha perdre ni un bri de la seva atenció europea sinó que ha d’estar atenta a les millores i a les transformacions a què es veurà sotmesa la Unió Europea. Hem de ser capaços d’entendre que ens podem veure abocats, també en el context europeu, a una període d’estancament com el que ha patit l’economia japonesa. Europa haurà de redimensionar les seves polítiques fiscals i econòmiques, donar un nou sentit a l’austeritat més enllà del sacrifici luterà promogut per Merkel, i posar l’accent en el paper de les nacions europees que poden recuperar l’esperit europeu de Schuman i Monnet.

No és que Europa sigui oportuna per a Catalunya, és que l’oportunitat de Catalunya passa per Europa. En la nova i transformada Europa que veus com la de Soros auspicien. Ens cal treballar internament per no perdre l’oportunitat política que ens ofereix la crisi espanyola, però no podem deixar de mirar cap a una Europa que recuperarà el seu sentit, precisament, gràcies a realitats nacionals com la catalana.